Veïnat, a l’esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW/A i una producció mitjana de 36 milions de kWh.
Cassanya, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Cases, les -Conflent-
Despoblat, en una petita vall, a l’esquerra de la Tet. En resta l’església.
Canigó, monestir del
Abadia (Sant Martí del Canigó) construïda (1001-07) en un contrafort del nord-oest del Canigó. Fundada pel comte Guifre II de Cerdanya. La primera comunitat dirigida pel monjo Escluà rebé la protecció espiritual i material d’Oliba, bisbe d’Elna i abat de Cuixà i Ripoll, que hi consagrà la primitiva església dedicada a sant Martí i aconseguí que Esclua fos consagrat abat.
Amb el temps s’hi feren considerables edificacions. El monestir compta amb boniques construccions romàniques (dues esglésies del segle XI, superposades, dos claustres -l’inferior del segle XI, el superior dels segles XII-XIII- i un potent campanar de planta quadrada.
El conjunt de les construccions i el seu enquadrament geogràfic li confereixen una singular bellesa. Guifre s’hi retirà i hi va morir. Des del 1014 fou centre important de pelegrinatge perquè contenia les relíquies de sant Galderic, patró dels pagesos catalans.
A partir del segle XIV decaigué; fou abandonat pels monjos el 1783, profanat durant la Revolució Francesa i després abandonat. El 1902, Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà, l’adquirí i féu restaurar. En la restauració hi contribuiren tots els Països Catalans.
Vinçà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)
(fr: Vinça) Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).
Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.
La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.
El municipi comprèn també el poble de Saorla.
Vilafranca de Conflent (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,46 km2, 435 m alt, 229 hab (2012)
(fr: Villefranche-de-Conflent) Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet.
Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens.
La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (segle XI), ampliada els segles XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l’antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent.
Jaume I el Conqueridor recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. L’any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche.
Vernet (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)
(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.
Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.
Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.
El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.
Vallmanya (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)
(fr: Valmanya) Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).
L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.
El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.
Vallestàvia (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 17,89 km2, 586 m alt, 103 hab (2012)
(fr: Baillestavy) Situat al peu del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà, al límit amb el Rosselló i les muntanyes dels Aspres; la línia de crestes que uneix el puig de Bessís amb el roc de Jocavell i el coll de les Cireres, el separen de la vall de Llec. El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall.
Minsa agricultura amb conreus de secà: arbres fruiters (pomeres i pereres), vinya, hortalisses, pastura i farratge. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i boví) és l’activitat econòmica predominant. Economia forestal. Piscifactoria a les ribes del Lentillà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al fons de la vall, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, que s’alça damunt un tossal que domina, per l’esquerra, el riu de Lentillà.
El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de la Coma, vora el qual hi ha una important mina de ferro, en explotació encara el 1969.
Campllong, Sant Vicenç de *
Veure> Sant Vicenç de Campllong (despoblat).
Campelles * -Conflent-
(Conflent)
Antic nom de la població de Vilafranca de Conflent.
Dades dels Països Catalans 