(Conflent)
Nom donat a la vila de Vilafranca de Conflent durant la Revolució Francesa.
Commune-Franche *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Coma, la -Conflent-
Veïnat, a l’esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó.
Prop seu hi ha les mines de la Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960.
Coma -Conflent-
Clariana, monestir de -Conflent-
Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau.
El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina; el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cíteaus.
Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló (granges d’Illa, Cavanat i Sant Martí de la Riba).
Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris (sovint canonges de diferents diòcesis catalanes).
El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713.
Clarà * -Conflent-
Cirac -Conflent-
(ant: Sirac) Poble, a la dreta de la Tet, al voltant del castell de Cirac.
Prop seu hi ha l’església de Sant Joan de Dossorons (dita també Sant Joan del Pla de Cirac).
El lloc és esmentat ja des del 937.
Cercet
(o veïnat d’Amunt) Llogaret, a l’esquerra de la riera de Saorra.
L’església de Sant Joan, romànica (construïda, però, el segle XIV), conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà (mort el 1335).
És esmentat ja el 1051.
Celrà -Conflent-
Llogaret, a la vall de Cabrils. És esmentat ja el 1020.
Llaguna, la (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 23,09 km2, 1.657 m alt, 238 hab (2012)
(fr: La Llagonne) Situat a la capçalera de la Tet, a la vora esquerra del riu, entre el coll de la Quillana i el de la Perxa. El terme és ocupat en gran part per bosc i pastures.
El turisme hivernal i d’estiu (hotels i residències secundàries) ha suplantat l’economia tradicional, agrícola de secà (cereals, hortalisses i farratges) i ramadera de bestiar boví i equí. Explotació del bosc. Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana. Àrea comercial de Montlluís.
El poble és a l’extrem meridional del ras de la Quillana, prop del canal de la Llaguna, que aprofita l’aigua de la Tet per al regadiu; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XII, conserva un mur i un portal romànics, així com una notable Majestat de la fi del segle XII; restaurada l’església a partir del 1968, hom hi ha trobat restes de pintures romàniques.
El terme també comprèn el poble dels Cortals.
Castelló, coll de -Conflent-
Extrem septentrional del coll de la Quillana, enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1.720 m alt).
És dominat a l’est pel pic de Castelló (2.045 m alt).
Dades dels Països Catalans 