Arxiu d'etiquetes: Conflent

Vallestàvia (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 17,89 km2, 586 m alt, 103 hab (2012)

(fr: Baillestavy) Situat al peu del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà, al límit amb el Rosselló i les muntanyes dels Aspres; la línia de crestes que uneix el puig de Bessís amb el roc de Jocavell i el coll de les Cireres, el separen de la vall de Llec. El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall.

Minsa agricultura amb conreus de secà: arbres fruiters (pomeres i pereres), vinya, hortalisses, pastura i farratge. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i boví) és l’activitat econòmica predominant. Economia forestal. Piscifactoria a les ribes del Lentillà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al fons de la vall, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, que s’alça damunt un tossal que domina, per l’esquerra, el riu de Lentillà.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de la Coma, vora el qual hi ha una important mina de ferro, en explotació encara el 1969.

Campllong, Sant Vicenç de *

(Vernet, Conflent)

Veure> Sant Vicenç de Campllong  (despoblat).

Campelles * -Conflent-

(Conflent)

Antic nom de la població de Vilafranca de Conflent.

Toès i Entrevalls (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,41 km2, 810 m alt, 32 hab (2013)

(fr: Thuès-Entre-Valls) Situat al sector més alt de la comarca, a la dreta de la Tet, a la seva confluència amb el seu afluent, el Carançà, al peu del pic de Gallinàs.

Conreus al fons de la vall i pastures a les parts més elevades. Balneari de Toès, amb aigües indicades per curar el reumatisme. Explotació forestal. Central elèctrica, amb un salt de 167 m d’altitud; la producció mitjana és de 43 milions de kWh, la principal del Conflent. Població tradicionalment escassa.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, és dividit en dos nuclis: l’antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís; i el de Toès de Llar, situat a l’esquerra de la Tet, on inicialment s’hi establiren uns hostals.

Taurinyà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,50 km2, 584 m alt, 328 hab (2013)

Situat a la vall o ribera de Taurinyà (dita també la Ribereta), al peu del massís del Canigó, que accidenta el sector meridional del terme. Drenada per la riera de Lliterà, afluent, per la dreta, de la Tet.

Economia agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i pastura i farratge). La ramaderia (bestiar cabrum, boví), complementa d’economia. Ha esdevingut un important centre d’estiueig i d’excursions (refugis de Balaig i dels Cortalets).

El poble és troba a l’esquerra de la riera de Lliterà, al nord del terme; l’església parroquial de Sant Fruitós conserva un campanar del segle XII i a l’interior escultures i retaules del segle XVII.

Calaons *

(Catllà de Conflent, Conflent)

Veure> Sant Jaume de Calaons  (santuari).

Tarerac (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,16 km2, 504 m alt, 55 hab (2013)

(fr: Tarerach) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet.

Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa.

El poble ocupa tota la població del municipi i s’assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L’església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950.

Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes.

Cadí, vall de -Conflent-

(Castell de Vernet, Conflent)

Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.

És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.

Cabrils -Conflent-

(Aiguatèbia i Talau, Conflent)

Masia (872 m alt), situada prop d’Orellà, a la dreta del riu de Cabrils, que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i dels Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riu d’Évol, a Oleta. Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia.

La vall de Cabrils (antigament anomenada la vall del Feu) comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà; aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent.

Al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel hi ha la torre de Cabrils.

Soanyes (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,81 km2, 860 m alt, 46hab (2013)

(fr: Souanyas) Situat a la dreta de la Tet, entre l’aiguabarreig amb la riera de Mentet i la bastida d’Évol. Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer, al peu del puig de Tres Esteles. El terme és en part boscat i, en part, cobert de pastures.

La migrada superfície agrícola es limita a arbres fruites (albercoquers), vinya, hortalisses i cereals farratgers. La ramaderia és la principal activitat econòmica del municipi (bestiar oví, equí i boví). Àrea comercial de Perpinyà. Població disseminada, en franca davallada.

El poble és situat en un coster, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia. El lloc és esmentat ja en 874-875.

El municipi comprèn també el poble de Marians.