Arxiu d'etiquetes: Conflent

Cornellà de Conflent, monestir de

(Cornellà de Conflent, Conflent)

Canònica agustiniana (Santa Maria de Cornellà) fundada com a priorat l’any 1097 per Guillem II, comte de Cerdanya, complint la voluntat del seu pare Guillem I.

El temple, construït al segle XII i reedificat als segles XIII i XIV, té tres naus i cinc absis; conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturals, del segle XI.

És remarcable el monumental timpà del segle XII, un retaule signat de Jaume Cascalls (1345), interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del Pessebre, de Cuixà, molt restaurada.

Corbiac, monestir de

(Molig / Mosset, Conflent)

Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l’orde dels trinitaris.

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre els dos termes, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset.

El priorat ja s’havia extingit el 1608; un intent de restauració per religiosos agustinians no prosperà.

Conflent -revista, 1961/98-

(Prada, Conflent, 1961 – 1998)

Revista bimensual. Respon al desvetllament intel·lectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics.

Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent.

La part en català hi és, en general, força migrada.

Commune-Franche *

(Conflent)

Nom donat a la vila de Vilafranca de Conflent durant la Revolució Francesa.

Coma, la -Conflent-

(Vallestàvia, Conflent)

Veïnat, a l’esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó.

Prop seu hi ha les mines de la Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960.

Coma -Conflent-

(Eus, Conflent)

Despoblat recent i antiga parròquia, al vessant meridional del roc Geler, a l’antic camí de Sornià.

Clariana, monestir de -Conflent-

(Mosset, Conflent)

Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau.

El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina; el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cíteaus.

Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló (granges d’Illa, Cavanat i Sant Martí de la Riba).

Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris (sovint canonges de diferents diòcesis catalanes).

El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713.

Clarà * -Conflent-

(Conflent)

Nom antic del poble i municipi de Clerà.

Cirac -Conflent-

(Rià i Cirac, Conflent)

(ant: Sirac)  Poble, a la dreta de la Tet, al voltant del castell de Cirac.

Prop seu hi ha l’església de Sant Joan de Dossorons (dita també Sant Joan del Pla de Cirac).

El lloc és esmentat ja des del 937.

Cercet

(Fullà, Conflent)

(o veïnat d’Amunt)  Llogaret, a l’esquerra de la riera de Saorra.

L’església de Sant Joan, romànica (construïda, però, el segle XIV), conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà (mort el 1335).

És esmentat ja el 1051.