(Rodés / Vinçà, Conflent)
Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.
Guillera, congost de la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Guillem, pla -Conflent/Vallespir-
Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi de Conflent i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m).
Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del segle XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir.
Guàrdia, la -varis geo-
la Guàrdia (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria, al vessant dret del Rialb.
la Guàrdia * (les Masies de Roda, Osona) Veure> Sant Miquel de la Guàrdia (antiga parròquia rural).
la Guàrdia (Sant Esteve de Llitera, Llitera) Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera.
la Guàrdia (Serdinyà, Conflent) Masia i antic terme, a l’esquerra de la Tet, aigua avall del poble.
Grup Català de Sociolingüística
(Prada, Conflent, 1973 – després 2008)
Associació científica. Creada per a l’estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, “Treballs de Sociolingüística Catalana”. Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l’Associació Internacional de Sociologia.
L’any 2006 adoptà el nom d’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que el 2008 passà a dir-se Societat Catalana de Sociolingüística i després s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans.
Graus de Canavelles, els
(ant: els Graus de Sant Pere, o d’Eixalada) Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada.
Grades, les
Antiga església parroquial (Santa Maria de les Grades) de Marcèvol, del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol.
Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.
Gorgs, pic dels -Conflent-
(Censà / Noedes / Oleta i Évol, Conflent)
Cim (2.360 m alt) del massís de Madres, al sud del roc Negre, a la línia de crestes que separa les valls de Cabrils, d’Évol i de Noedes.
Domina per ponent el gorg Estelat i el gorg Negre d’Évol.
Goà, torre de
(Castell de Vernet / Saorra, Conflent)
Antiga torre medieval arruïnada, situada entre els dos municipis, al cim (1.268 m alt) de la serra que separa les valls de Saorra i de Cadí, al sector septentrional del massís del Canigó.
Glevella
Antiga església parroquial (Sant Miquel), situada a la vall de Croses, substituïda per la de Domanova.
Gleva, pic de la -Conflent-
Cim (2.024 m alt), el més oriental del massís de Madres, al límit amb el País de Salt (Llenguadoc), que domina, per ponent, el coll de Jau.
Dades dels Països Catalans 