Depressió (1.513 m alt), separa el Conflent de la comarca occitana del País de Salt, i forma la partió d’aigües de la Tet i de l’Aude, entre el tuc Dormidor (1.845 m) i la serra de Madres (pic de la Gleva, 2.024 m).
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana (o monestir de Jau) i de Corbiac i de la torre Mascarda.
Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l’estany gran de Carançà.
S’estén al nord del pic de l’Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l’Infern.
Poble, situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la Tet, al vessant meridional de la roca Roja.
És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del segle XIX (el 1799 tenia 34 habitants).
Llogaret, a la vall de Cabrils, a l’esquerra del riu, al voltant de l’antiga parròquia de Sant Julià.
(Rodés / Vinçà, Conflent)
Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.
la Guàrdia (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria, al vessant dret del Rialb.
la Guàrdia * (les Masies de Roda, Osona) Veure> Sant Miquel de la Guàrdia (antiga parròquia rural).
la Guàrdia (Sant Esteve de Llitera, Llitera) Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera.
la Guàrdia (Serdinyà, Conflent) Masia i antic terme, a l’esquerra de la Tet, aigua avall del poble.
(Prada, Conflent, 1973 – després 2008)
Associació científica. Creada per a l’estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, “Treballs de Sociolingüística Catalana”. Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l’Associació Internacional de Sociologia.
L’any 2006 adoptà el nom d’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que el 2008 passà a dir-se Societat Catalana de Sociolingüística i després s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans.
(ant: els Graus de Sant Pere, o d’Eixalada) Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada.
Antiga església parroquial (Santa Maria de les Grades) de Marcèvol, del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol.
Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.
(Censà / Noedes / Oleta i Évol, Conflent)
Cim (2.360 m alt) del massís de Madres, al sud del roc Negre, a la línia de crestes que separa les valls de Cabrils, d’Évol i de Noedes.
Domina per ponent el gorg Estelat i el gorg Negre d’Évol.
Dades dels Països Catalans 