Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l’Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer.
Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar.
Hi passa el canal de Llar, que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles.
(Conflent)
Afluent esquerrà de la Tet. Neix al vessant oriental de la pica del Canigó (2.785 m alt), dins el terme de Vallmanya, on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció sud-nord.
Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa.
Llogaret (642 m alt), situat a l’esquerra de la Tet, entre la bastida d’Oleta i el cap del municipi.
A la seva església hi ha una interessant pica d’aigua beneita.
(Conflent, segle XVI – )
Títol, concedit el 1599 a Pere de Perapertusa i d’Erill, baró de Jóc.
Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorla, Glorianes i Rupidera.
Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
(Catalunya Nord, meitat segle XIV – 1599)
Nom que prengué la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorla.
El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes. Però l’apel·lació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps en que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbó, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca de Conflent a la Seu d’Urgell.
Cap al 1134 la senyoria de Jóu fou partida entre els comtes de Barcelona (titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya), els vescomtes de Castellbó (hereus dels vescomtes de Cerdanya) i Conflent, i els Urtx (potser emparentats amb els vescomtes de Cerdanya i titulars de les senyories veïnes d’Illa, Bulaternera i Estoer).
El 1354 el vescomte Roger Bernat IV de Castellbó féu donació de la seva meitat de la senyoria de Jóc al seu oncle Roger de Rovenac, el qual morí l’any següent, i deixà com a hereva la seva filla Isabel, muller de Ramon de Perellós. Aquest, havent comprat el 1357 l’altra meitat de la senyoria a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i hereu dels Urtx, completà la seva possessió adquirint el 1365 del rei Pere III el Cerimoniós els drets d’alta justícia.
Després de la mort de la seva muller i la renúncia als seus drets de successió feta per la seva cunyada Esclarmunda de Llupià el 1363, Ramon de Perellós recollí la totalitat de la senyoria, esdevinguda baronia de Jóc.
Després d’ell, el feu fou posseït per la seva filla gran, Elionor de Perellós (1384-1459), i passà al nebot d’aquesta, Bernat Berenguer de Perapertusa (1459-85), fill de la seva germana Constança.
Continuà en els descendents d’aquest fins que el 1599 fou elevada a vescomtat de Jóc.
Depressió (1.513 m alt), separa el Conflent de la comarca occitana del País de Salt, i forma la partió d’aigües de la Tet i de l’Aude, entre el tuc Dormidor (1.845 m) i la serra de Madres (pic de la Gleva, 2.024 m).
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana (o monestir de Jau) i de Corbiac i de la torre Mascarda.
Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l’estany gran de Carançà.
S’estén al nord del pic de l’Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l’Infern.
Poble, situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la Tet, al vessant meridional de la roca Roja.
És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del segle XIX (el 1799 tenia 34 hab).
Llogaret, a la vall de Cabrils, a l’esquerra del riu, al voltant de l’antiga parròquia de Sant Julià.
Dades dels Països Catalans 