Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà

Poblet, bosc de

(Baix Camp / Conca de Barberà)

Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al nord-est, fins prop de la vila de Prades, al sud-oest.

Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat.

Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats; Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals; el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades.

poblet_bosc2Però continuaren els incidents, sovint sagnants (com l’assassinat de fra Guillem Tost el 1349, la mort de dos veïns de Montblanc pels guàrdies de Poblet el 1377 i la venjança dels montblanquins aquell mateix any amb l’incendi de la granja de la Pena i la mort dels religiosos que en tenien cura).

Amb la desamortització del segle XIX esdevingué patrimoni de l’estat.

L’any 1984 la Generalitat ho declarà paratge natural d’interès nacional, el qual ofereix moltes possibilitats de fer excursions o passejar fruint del paisatge i de més d’un centenar de fonts naturals, moltes d’aigües ferruginoses.

Pira (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,01 km2, 385 m alt, 500 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de Montblanc, a la dreta del riu d’Anguera, que forma en bona part el límit oriental del terme, accidentat al nord pels contraforts de la serra del Tallat.

La garriga, bosc i pasturatges ocupen el 15% de la superfície, la resta és per l’agricultura, amb conreus principalment de secà; la vinya ocupa més de la meitat del total conreat, també hi ha cereals, ametllers i oliveres. Cooperativa agrària. L’avicultura és important. Hi ha pedreres d’alabastre. Àrea comercial de Montblanc.

El poble és a la dreta del riu d’Anguera; l’església parroquial, dedicada a sant Salvador, fou bastida al segle XVIII. La població comprèn els quatre barris de Pira, Piroia, Pireta i la Carrerada.

El lloc fou poblat al segle XI per Pere de Puigverd. Fou possessió de Poblet, i passà als templers el 1248, i a l’extinció de l’orde, als hospitalers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Piles, les (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 22,39 km2, 676 m alt, 216 hab (2017)

0conca(o les Piles de Gaià)  Situat al límit amb l’Anoia, al nord-est de la comarca, a l’alta conca del Gaià, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt. Més d’una tercera part del terme és ocupat pel bosc. Als terrenys no conreats domina la garriga i els pasturatges.

A l’agricultura de secà predominen els cereals (blat i ordi), a més de gira-sol. Hi ha granges avícoles i de porcs. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població s’ha reduït a poc més d’una tercera part des del 1900 (476 h).

Al poble destaca el castell de les Piles i l’església parroquial, dedicada a sant Martí.

El terme comprèn, a més, els pobles de Biure de Gaià, Guialmons, Figueroleta i Sant Gallard.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Passanant i Belltall (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 27,35 km2, 714 m alt, 149 hab (2017)

0concaSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l’Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme.

Economia d’agricultura de secà, eminentment cerealista (blat i ordi), encara que també és conreen vinya, arbres fruiters, oliveres i ametllers; els darrers anys hom ha començat a conrear el gira-sol. A Belltall hi ha el conreu especial i tradicional d’alls. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. Població en continuat descens.

El poble de Passanant és al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume (segle XVIII), barroca. No hi ha pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079. Abundants vestigis de sepulcres de fossa i unes pedres megalítiques amb símbols solars.

El municipi és format pels antics termes i pobles de Belltall, la Pobla de Ferran, el Fonoll, la Sala de Comalats i Glorieta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

(Montblanc, Conca de Barberà, 1958 – )

(MCCB)  Museu situat a la casa Josa (segle XVII). Recentment les instal·lacions han estat remodelades. És gestionat per l’associació Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

Entre les seves col·leccions destaca l’arqueologia, eines del camp i d’oficis, escultura medieval, pesos i mesures, pintura (segles XVII-XIX), armes barroques i els pots del segle XVIII de la farmàcia de Montblanc.

Des d’aquest museu hom impulsa altres centres museístics de la comarca, entre els quals destaca el Museu del Vidre, de Vimbodí, amb objectes de vidre de la indústria local de la primera meitat del segle XX.

Enllaç web: Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc (Conca de Barberà)

Municipi i capital comarcal de la Conca de Barberà (Catalunya): 91,07 km2, 350 m alt, 7.307 hab (2017)

0concaEstès per la vall del Francolí. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i la serra de Miramar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval).

El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interès. S’hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d’origen gòtic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l’església de Sant Miquel, romànica.

pobl_montblancExtramurs hi ha l’església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l’església i hospital de Santa Magdalena, seu de l’Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval.

El terme comprèn, a més, els pobles de Rojals, Lilla, la Guàrdia dels Prats i Prenafeta, entre altres nuclis.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesSetmana MedievalRàdio

Llorac (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 23,33 km2, 648 m alt, 96 hab (2016)

0concaSituat a la capçalera del riu Corb, afluent per l’esquerra del Segre, al nord de Montblanc, a l’extrem sud-est dels altiplans de la Segarra, comarca amb al qual limita. Vegetació natural, amb algunes hectàrees de pinedes i pastures, que ocupen més de la meitat del territori.

Agricultura, especialment de secà, de cereals, què és l’activitat econòmica principal, amb petites extensions dedicades a la vinya i a l’ametller; i conreus de regadiu. Ramaderia porcina i cria d’animals de granja (aviram). Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Joan; hi ha restes de l’antic castell de Llorac.

Dins el terme hi ha els pobles d’Albió, la Cirera, Rauric i Montargull.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Forès (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 16,03 km2, 866 m alt, 47 hab (2016)

0conca

Situat al sud dels altiplans de la Segarra, accidentat per la serra de Forès, sector per damunt de la serra del Tallat, que està compresa dins els Comalats, on neix el torrent de Forès, que desguassa, per la dreta, al riu Corb, aigua amunt de Guimerà; a la vora meridional dels altiplans de la Segarra, al nord de Montblanc. El relleu és accidentat i ocupat per pastures i algunes pinedes.

La vida econòmica del municipi, en procés de despoblament, es limita a l’agricultura de secà, principalment cereals i vinya, complementada pels ametllers. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es troba en un turó, al voltant de l’antic castell de Forès i de l’església parroquial de Sant Miquel, romànica (esmentada ja el 1154). Pertangué al monestir de Santes Creus. A l’oest del poble hi ha el raval del Pla de la Bassa.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Espluga de Francolí, l’ (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 56,97 km2, 411 m alt, 3.791 hab (2016)

0conca

Situat al límit amb l’Urgell i accidentat pels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Francolí.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l’avicultura. Darrerament s’hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Montblanc.

pobl_espluga_francoli

La vila, a la dreta del Francolí, té un nucli antic aturonat que fou emmurallat; se’n destaca l’església Vella o de Sant Miquel (acabada el 1297), de transició romànico-gòtica; l’església nova (neoclàssica, del segle XIX); edifici gòtic de l’hospital de Sant Joan (segle XIV); la font de Baix (amb 17 canelles); el Celler Cooperatiu (1913), modernista, de Ll. Domènech i Montaner i el seu fill P. Domènech i Roura; i el Casal de Cultura (fundat el 1963), que domina la part moderna de la vila.

Al segle XII apareix la distinció entre l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana. A mitjan segle XIII els hospitalers hi establiren la comanda de l’Espluga de Francolí.

Dins el terme hi ha el caseriu i estació balneària de les Masies de Poblet i el santuari de la Trinitat. Restes neolítiques i de la cultura ibèrica, descobertes en la cova de la Font Major (naixement del Francolí), que es troba al subsòl de la vila. Aquesta cova és una de les més llargues d’Europa excavada en conglomerats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques TurismeMuseu de la Vida RuralCova Font MajorFassina Balanyà

Conesa (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 29,02 km2, 705 m alt, 116 h (2016)

0concaSituat al nord de la comarca, al límit amb la baixa Segarra, envoltat per les serres de Cantallops i la del Cogulló i el pla de Maria. Gairebé la meitat del terreny, molt muntanyós, és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, sobretot patates i llegums. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble, que concentra tota la població del municipi, conserva dos portals de l’antiga muralla, hi destaquen el nucli antic, de caràcter medieval, l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic (segles XIII-XIV) i, al lloc dit el Castell, la casa delmera de Santes Creus.

Dins el terme hi ha també els antics castells o termes de Sabella (on es troba l’església romànica de Sant Pere), de Saladern i de Torlanda, despoblats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques