(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 23 maig 1930 – Barcelona, 4 desembre 2009)

Escriptor i polític. Llicenciat en dret el 1958 i professor adjunt de dret polític a la Universitat de Barcelona, fou expulsat de la universitat l’any 1966, però al cap d’uns quants anys s’hi reintegrà i hi assolí el deganat de la facultat de Dret.

Membre del PSUC, se’n separà i fou un dels dirigents de l’Organització Comunista d’Espanya (Bandera Roja), fins que l’any 1972 reingressà al PSUC amb una important fracció d’aquell partit.

Membre del Comitè Executiu del PSUC i del Comitè Central del PCE, fou elegit diputat (el 1977 i el 1979) i com a tal participà activament en la redacció de la Constitució Espanyola del 1978 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Elegit (1983) regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSUC, després se’n separà per acostar-se al PSC-PSOE; fou elegit diputat al Parlament de Catalunya dins la candidatura socialista (maig de 1988) i senador per designació autonòmica. Diputat al Congrés des del 1989, fou ministre de Cultura entre els anys 1991-93.

Ha escrit, entre altres llibres, Catalanisme i revolució burgesa (1967), Instituciones políticas y derecho constitucional, Introducción al régimen político español (1971), Ideari de Valentí Almirall (1974) i Autonomies, federalisme i autodeterminació (1987).