Llogaret, a l’esquerra del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro; actualment l’església (la Mare de Déu de Gràcia) depèn d’Alcosser de Planes.
(Planes de la Baronia, Comtat)
Forma antiga del llogaret de Benialfaquí.
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,79 km2, 634 m alt, 210 hab (2014)
(o Millena, o Billena de Travadell, o Billeneta) Situat a la vall de Travadell, al sud-est d’Alcoi. El relleu és accidentat per les serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina. La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla.
Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, on predomina el secà amb cultius mediterranis (oliveres, vinya, ametllers, cereals). La terra de conreu és explotada per administració directa. La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí. Amb tot, l’activitat econòmica és més aviat escassa i la població, en conseqüència, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.
El poble és d’origen islàmic, i hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, que depengué de la de Gorga. Pertangué al marquès de Guadalest i després al d’Ariza.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,11 km2, 545 m alt, 274 hab (2014)
Situat a la vall de Travadell, a la serralada subbètica valenciana, el terme és accidentat pels contraforts de la Serrella.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals en rotació, vinya i ametllers), complementada pel regadiu, que depèn de fonts, i algunes activitats industrials. Àrea comercial d’Alcoi. La població, tanmateix, des del començament del segle XX tendeix a disminuir, encara que actualment experimenta un estancament.
El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Maria, construïda a mitjan segle XVIII.
Dins el terme hi ha el llogaret de l’Alqueria dels Capellans i l’antic castell de Travadell, d’origen islàmic.
la Baronia (Conflent) Petita zona, al voltant de Jóc, que ha rebut el nom de l’antiga baronia de Jóc.
la Baronia * (Planes de la Baronia, Comtat) Altre nom de la vall de Planes.
la Baronia (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Raval, situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al monestir de Cuixà.
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,57 km2, 420 m alt, 449 hab (2014)
Situat a l’extrem nord de la comarca i situat al vessant meridional de la serra de Benicadell, que accidenta el nord del terme. Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi, per l’esquerra.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: oliveres, vinya i cereals; hi ha una petita part dedicada al regadiu, que és alimentat per la font de l’Albufera. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera constant durant tot el segle XX.
El poble és a la plana; hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, del segle XVI, i l’antic palau dels comtes de Cocentaina.
Dins el terme, a l’anomenat Cercat de Gaianes, als vessants meridionals de la serra de Benicadell, hi ha importants restes de l’Edat del Bronze.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,72 km2, 680 m alt, 52 hab (2014)
Situat al sector més occidental de la vall de Seta. El terme és accidentat, al nord, per la serra d’Alfaro i, al sud, pels contraforts septentrionals de la Serrella. Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos. Prop de tres quartes parts del terme són ocupats per pins i matollar.
La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles, bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya), concentrada a la vall, ja que la major part del terme és muntanyós. La ramaderia (ovins i cabrum) hi té una certa importància. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït notablement al llarg del segle XX.
El poble, al fons de la vall, agrupa tota la població del municipi. L’església de Sant Gaietà depèn de la parròquia de Fageca. Lloc de moriscs, fou de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Comtat (País Valencià): 10,17 km2, 769 m alt, 104 hab (2014)
(cast: Facheca) Situat a la vall del riu de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella, que fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen els de la Seta i de Famorca, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro, al nord-est d’Alcoi.
L’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) ocupa només una quarta part del terme; la resta és aprofitada per al pasturatge. Ramaderia ovina i cabrum. La població, ja des de mitjan segle XIX, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.
El poble, on s’agrupa tota la població del municipi, s’enfila per un turó, prop de la carretera d’Alcoi a Dénia; s’hi destaca l’església parroquial de l’Esperit Sant. Fou de la demarcació dels marquesos de Guadalest.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)
Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.
La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.
La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.
Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 