Veure> Toda I de Ribagorça (comtessa de Ribagorça, segle X-1011/17).
Tota de Ribagorça *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: comtat Ribagorça
Tota d’Aragó *
Veure> Toda d’Aragó (comtessa de Ribagorça, segle X).
Isarn I de Ribagorça
(Ribagorça, segle X – Albera ?, Ribagorça, vers 1003)
Comte de Ribagorça (vers 990 – vers 1003). Fill de Ramon III, que morí vers el 960. Participà en el govern, conjuntament i successivament, amb els seus germans Unifred II, Arnau I i Toda I, esposa del comte Sunyer I de Pallars.
Potser morí a Albera (1003) lluitant contra els sarraïns.
Un fill bastard seu, Guillem II, governà el comtat fins al 1017, en què passà al rei Sanç III de Pamplona.
Graus -Aragó-
(Osca, Aragó)
Municipi de l’antic comtat de Ribagorça.
Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l’aragonès.
Borja i d’Aragó, Lluïsa de
(Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)
Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d’Aragó i de Gurrea.
Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.
Bernat Unifred de Ribagorça *
Veure> Unifred I de Ribagorça (comte, vers 920-vers 950).
Arnau I de Ribagorça
(Catalunya, segle X – vers 990)
Comte de Ribagorça (vers 979-vers 990). Fill de Ramon III i de Garsenda de Fesensac, succeí al seu germà Unifred II.
Aragó i de Gurrea, Alfons d’
(Saragossa, 1487 – 1550)
Comte de Ribagorça (1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó i Jonquers. El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix. A la mort de Ferran II (1516), anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó i Roig, retornà amb el rei a la península.
En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume. El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí.
Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies.
Aragó i de Borja, Joan Alfons d’
(Saragossa, 26 gener 1543 – Torrejón de Velasco, Castella, 1573)
Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa. Perseguit per Felip II, fou empresonat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre del rei.
L’enemistat entre el comte de Chinchón, conseller del rei per als afers de la corona catalano-aragonesa, i la casa de Ribagorça fou una de les causes de la gravetat dels esdeveniments a Ribagorça entre els anys 1586-90.
Aragó i de Borja, Francesc d’
(Pedrola, Aragó, 1551 – Saragossa, 1622)
Noble i escriptor. A la mort del seu germà Ferran (1592) es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa; el segon, revertí, el 1598, a la corona, com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei; a canvi de la renúncia de les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna (1608).
Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe (1620) i mantingué una llarga correspondència amb Lupercio de Argensola.
Dades dels Països Catalans 