(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)
Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.
Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).
Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.
(Barcelona, 23 desembre 1861 – 17 juny 1924)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Autor d’obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa, la gitana, Hydromel (1892).
Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música (1896).
Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc, i harmonitzà cançons i ballets populars.
(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)
Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.
Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.
Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.
(Barcelona, 20 juliol 1884 – 4 maig 1945)
Músic. Deixeble d’Enric Morera.
Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45).
És autor d’obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue.
De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.
Veure> Veneno, Kiko (músic i compositor català, 1952- ).
(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)
Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.
És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic.
Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)
(o Benet Julià i Ros) Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.
Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.
(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)
Músic.
Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.
Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.
(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)
Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.
A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.
Dades dels Països Catalans 