(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 29 desembre 1868 – 20 gener 1909)
Compositor i director coral i de cobla, anomenat Barretó.
Fou el fundador de la cobla Els Montgrins, que dirigí del 1881 al 1900.
Les seves nombroses sardanes (més de 500), en la línia de Pep Ventura, han obtingut una gran difusió. La major part de la seva producció s’ha perdut.
(Sabadell, Vallès Occidental, 20 setembre 1879 – 3 setembre 1951)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera. Ha estat sots-director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell.
És autor d’obres corals, com Dansa de les fades, de música religiosa i de cambra.
(Alcover, Alt Camp, 4 gener 1839 – Barcelona, 14 gener 1921)
Músic i compositor. Germà del també músic Cosme. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble de Josep Marraco i de Mateu Ferrer.
Fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i presidí la claveriana Societat Euterpe.
La seva producció, àmplia i eclèctica, comprèn obres simfòniques, música religiosa i música escènica.
(Berga, Berguedà, 1816 – Barcelona, 1846)
Pianista i compositor. Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts.
Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans.
(Tàrrega, Urgell, 3 juny 1943 – )
Autor i intèrpret de cançons.
Després de fer estudis d’enginyeria industrial a Barcelona i de cant al conservatori del Liceu, el 1965 enregistrà el primer disc, el 1967 el segon, a França (La poesia catalana), i el 1968, arran d’un recital a Madrid, li fou prohibit cantar a tot l’estat.
Es traslladà a França, on actuà amb importants cantants, com Brassens, Moustaki i Béart, alhora que feia també recitals per Mèxic, Argentina, Itàlia, etc. El 1975 actuà a l’Olympia de París i al Romea de Barcelona.
Discografia: Tot l’enyor de demà (1970), Cançons anònimes (1972), Onze cançons amb esperança (1974), Som aquí (1976), Altres parets de somni (1977) i Xavier Ribalta in North America (1981).
(Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1971)
Compositor i crític musical. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç Maria de Gibert.
Mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona, guanyà el premi del concurs musical convocat per la Comissió Abat Oliva amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat (1947).
Exercí la crítica musical del diari “El Matí”.
(en alta mar, prop de Cadis, Andalusia, 1833 – Reus, Baix Camp, 1886)
Compositor d’origen basc. Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar.
Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancel·lat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir.
Fou el pare de Gonzalo de Reparaz Rodríguez.
(el Molar, Priorat, 23 gener 1899 – Vilassar de Mar, Maresme, 27 març 1974)
Compositor i organista. Estudià amb Vicenç Maria de Gibert.
És autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola. També ha escrit tres misses i obres corals.
(Sabadell, Vallès Occidental, 21 setembre 1919 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 15 abril 2015)
(Teresa Soler i Pi) Autora i intèrpret de cançons.
Militant del POUM, el 1939 s’exilià, lluità en la resistència francesa i després fou secretària de redacció d’una revista literària, alhora que es dedicava a la dansa, la cançó (duet Seurs Soler) i l’animació cultural.
El 1968 s’incorporà al moviment de la Nova Cançó.
Té enregistrats diversos discs, com Mestier d’amour (1978) i Camí de l’argilada (1986).
(Barcelona, 15 gener 1932 – )
Compositor. El 1969 es nacionalitzà holandès.
És autor de les obres Metamorphose II, per a orquestra i Estrofes, per a sis instruments.
Ambdues foren interpretades a la Setmana Musical de Bilthoven (Holanda) el 1963.
Dades dels Països Catalans 