Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Sariols i Porta, Joan

2 Respostes

(Reus, Baix Camp, 24 maig 1820 – Barcelona, 23 octubre 1886)

Compositor. Fou nen cantor a la catedral de Lleida. El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova.

Escriví la simfonia Las dos lápidas, per a orquestra i banda (1862), i algunes òperes, com Gonzalvo i Melusina. També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones, basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa: una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater, una missa i algunes obres corals.

Sardana de les Monges, La

Deixa un comentari

(Catalunya, 1919)

Composició per a veus mixtes d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons. L’Orfeó Català en féu una creació memorable.

La Principal de Peralada n’estrenà la versió per a cobla de dos instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles hi han afegit la part del trombó.

Sans i Salellas, Enric

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 10 setembre 1890 – 11 febrer 1953)

Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.

Escriví sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada Somni d’amor.

Sans i Balsells, Joan

2 Respostes

(la Riba, Alt Camp, 5 febrer 1912 – Barcelona, 19 febrer 1999)

“Robert de la Riba”  Organista i compositor. Ingressà en l’orde caputxí. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois, i amplià estudis a Milà.

Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue.

Ha compost música religiosa: Missa catalana (1965), peces per a orgue: Rapsòdia catalana, Suite de Nadal, música de cambra i diverses sardanes.

Sancho i Marraco, Josep

Deixa un comentari

(la Garriga, Vallès Oriental, 27 febrer 1879 – 16 setembre 1960)

Músic i compositor. Deixeble del seu oncle Josep Marraco i Ferrer.

Escriví obres religioses, de cambra i escèniques.

Dirigí diferents agrupacions corals i harmonitzà cançons tradicionals, com Muntanyes regalades, El mestre i Cançó del lladre.

Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1845 – 12 setembre 1918)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.

Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs.

Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.

Salvat i Sintes, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 març 1900 – 1939)

Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou nomenat professor el 1934.

És autor d’un quartet de corda, d’una sonata per a piano i d’algunes sèries de cançons.

Saló i Ramell, Conrad

1 Resposta

(Granollers, Vallès Oriental, 4 desembre 1906 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 juliol 1981)

Instrumentista, compositor i director. Fill de Martí Saló (Catalunya, segle XIX) concertista i cornetista, i germà d’Emili.

Format a l’Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935.

Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca.

Sala, Antolí

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, segle XVIII – Lleida, 1794)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida des del 1738, càrrec que exercí fins a la mort.

La seva producció es compon, en majoria, d’obres de música sacra, hom n’ha conservat dos duos amb acompanyament de violí, el salm Exaudi orationem meam, a onze veus, i una nadala a vuit veus amb acompanyament de violí.

Sadurní i Gurguí, Celestí

1 Resposta

(Barcelona, 14 desembre 1863 – 3 abril 1910)

Compositor. Fill del gravador Celestí Sadurní i Deop i germà de Josep i de Joaquim. Deixeble de Josep Rodoreda.

Fou a partir del 1887 sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i, des del 1897, director. Dirigí la societat coral Euterpe.

Escriví obres corals i composicions per a banda. És autor també de l’òpera Phryné i de les obres líriques Els miquelets d’Olesa, amb text d’Apel·les Mestres, El gendarme, amb lletra de Josep Morató, i il·lustracions musicals per a Pierrot Lladre.