(Berga, Berguedà, 1750 – segle XVIII)
Comerciant, arquitecte i pintor.
Dirigí la construcció de part de l’església de Sant Salvador de la Vedella, iniciada l’any 1783.
Vers el 1803, projectà, construí i decorà l’església del monestir de Serrateix, prop de Berga.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Mercader. Era membre del Consell de Cent, dels que hi restaren després de les eleccions municipals de 1713.
Ocupà un lloc a una de les juntes que constituïren el govern provisional català durant el setge borbònic. També exercí en aquest període el càrrec de mostassaf de la capital.
Després de la capitulació de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Mercader i diplomàtic.
El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309.
Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abü Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia.
(Catalunya, 2000 – 2006)
Programa europeu de suport a l’agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya. El pla s’emmarcà dins de l’Agenda 2000 i fou un dels pilars de la política agrària comuna.
La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient.
La dotació del pla durant tot el període era de 934 milions d’euros. La majoria de mesures estaven dirigides a adaptar el sector agrari i agro-industrial a les condicions de mercat.
(Catalunya, juliol 1997 – )
Patronal de les petites i mitjanes empreses. L’organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes.
La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d’Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l’àmbit d’actuació a la comarca del Baix Llobregat.
El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s’acabà deslligant, i estengué el seu àmbit d’actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals.
Pimec-sefes representa més de 40.000 socis.
Enllaç: Pimec
(Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Comerciant. Establert a Barcelona, fou destacat col·laborador dels esforços i programes de represa econòmica coordinats per Narcís Feliu de la Penya i Farell. Membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona.
El 1649 era caporal de la Coronela; el 1651, col·lector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona. El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra (creat el 1640) i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat.
A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves preocupacions per la utilització de l’energia hidràulica.
En col·laboració amb ell, el 1683 publicà sota el seu nom el Fénix de Cataluña, l’obra més significativa de la consciència de represa i de la qual sembla haver estat el principal inspirador.
El 1684 fou empresonat altre cop per oposar-se a l’impost de la lleuda. Vinculat més i més a l’activitat tèxtil, rebé continuats privilegis de l’administració de la lloctinència pels seus avenços en el filat i en la fabricació de teles.
Home d’importants iniciatives però mancat de capital, comptava amb la participació col·lectiva de diversos mercaders (entre ells la família Feliu de la Penya) i de botiguers.
Els seus darrers anys fou ajudat pel seu fill Joan Pau Piles, també corredor d’orella.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Mercader. El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria; el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà.
Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes (el mestre de Rodes era francès) s’havien emparat d’unes naus egípcies; foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats.
Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès (1512).
Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la via oriental, que ja tendia a traslladar-se a l’Atlàntic.
(Barcelona, gener 1848 – octubre 1926)
Comerciant d’art. Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona.
El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial (Sala Parés).
Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències (romanticisme, naturalisme, modernisme, postimpressionisme, etc). La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900.
A partir del 1910 s’inicià la decadència de l’establiment que fou traspassat el 1925.
(Barcelona, segle XVI – 1596)
Mercader. Fill i successor de Miquel d’Oms.
Fou ciutadà honrat de matricula i donzell.
Fill seu fou Miquel d’Oms i Llull (Barcelona, segle XVI – 1627) Donzell. El 1593 es casà amb la pubilla Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra, senyora de Sant Jordi Desvalls. El seu fill i hereu fou Miquel d’Oms i Biure-Vilarig.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVI – Barcelona, després 1576)
Fill de Rafael d’Oms. Passa a Barcelona, on fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i diputat reial de la generalitat (1575). Formà companyia amb el seu germà:
Joan d’Oms (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVI – Barcelona, segle XVI) Mercader. Junt amb el seu germà Jaume foren els representants a Barcelona de dues companyies comercials de Palerm i Messina. Joan fou el pare de:
Conrad d’Oms i Llop (Barcelona, segle XVI – 1595) Ciutadà honrat de matrícula i donzell. Fou el pare de:
Francesc d’Oms i Cornet (Barcelona, segle XVI – després 1612) Donzell. Fou el darrer representant d’una de les branques dels Oms de Terrassa. Recolliren la successió els seus cosins els Montagut, senyors de Vilanova de la Muga.
Dades dels Països Catalans 