(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)
Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.
Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.
(Barcelona, segle XVII – 17 març 1646)
Comerciant. Fou un dels dirigents de la conspiració de Barcelona contra els francesos de l’estiu del 1645, dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats de Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat.
Aquiles fou detingut el febrer de 1646 i executat pocs dies després.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 juliol 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819)
Economista, pintor i comerciant. Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics.
La seva obra pròpia és curta; hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada en el criteri de protecció a la indústria naixent, així com la defensa econòmica i moral del benefici de la nova indústria igualant-lo al ja acceptat benefici comercial.
Els seus projectes comercials, avançats en el temps, i els deutes de Zamora feren que hagués de marxar de Catalunya el 1793, sota la protecció després, de funcionari reial. Depurat per afrancesat, visqué gràcies a la seva família, i la seva vida quedà retirada del tot.
(Módena, Itàlia, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1863)
Aventurer i polític. Després de participar en una conspiració avortada a Itàlia passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides.
El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito, i el 1841 projectà la creació d’una companyia a les Filipines que, segons ell, liquidaria el deute públic (Deuda española y medios de estinguirla, 1841).
Féu amistat amb Espartero -que li cedí el convent de caputxins de Sarrià (1842) per a establir-hi una indústria química- i amb l’infant Francesc de Paula de Borbó, del qual intentà d’obtenir ajut per al seu projecte d’establir la navegació a vapor per tot el curs de l’Ebre i d’unir Saragossa i Barcelona amb un servei regular, projecte que no prosperà.
Posà en contacte el Crèdit Mobiliari Barcelonès amb una companyia de París per a introduir obrers xinesos a Cuba (1858).
Dades dels Països Catalans 