Arxiu d'etiquetes: col·leccionistes

Rogent i Pedrosa, Francesc

4 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1864 – febrer 1898)

Arquitecte. Fill d’Elies Rogent i Amat. Titulat el 1887.

Entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892).

Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898).

Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.

Fou germà seu Josep Rogent i Pedrosa  (Barcelona, 1867 – 1933)  Advocat i col·leccionista d’art. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya.

Renart i Garcia, Joaquim

(Barcelona, 7 juliol 1879 – 4 setembre 1961)

Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Fill de Dionís Renart i Bosch i germà de Dionís.

Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador.

Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d’ells figura en un àlbum especial editat en 1907.

Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat.

Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives.

Recuerdos y Bellezas de España

(Catalunya, 1839 – 1888)

Col·lecció de llibres. Seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d’actualitat, es proposava donar a conèixer les antiguitats i monuments d’Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics.

La idea sorgí de Francesc Xavier Parcerisa, que s’encarregà de les litografies, i comptà amb l’ajuda de Pau Piferrer per a la part literària.

El primer sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca (1842) i posteriors.

La mort de Piferrer deixà incompleta el segon volum de Cataluña i el d’Aragón, que foren acabats, respectivament, per Francesc Pi i Margall i J. M. Quadrado.

Del 1888 al 1891 es féu una segona edició en la qual figuraven dos volums de València (1887-89) de Teodor Llorente, i el de Mallorca fou ampliat per Quadrado amb el títol de Las Islas Baleares (1888); fou il·lustrada de nou per diversos autors, especialment Xumetra.

Modernament han estat fetes edicions facsímils dels volums de Cataluña (1939, 1948), Mallorca (1949) i Las Islas Baleares (1969).

Raixa, Biblioteca

(Palma de Mallorca, juliol 1954 – )

Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d’autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l’Editorial Moll. A partir del volum 71 (1968) canvià de presentació i adoptà un format una mica més gran.

Publicà seccions de literatura moderna, clàssics antics, ciències socials, tècnica i ciència de la natura. Del 1956 al 1964 publicà anualment un volum extraordinari de tipus miscel·lani, titulat “Cap d’any”, amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior.

La Biblioteca Raixa tingué dos precedents: una sèrie de bibliòfil amb el mateix nom, començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris “Raixa”, dirigits per Francesc de B. Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la col·laboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals -per problemes de censura- només pogué aparèixer el número 1 (gener 1953), completat amb el volum Raixa. Miscel·lània de literatura catalana, corresponent als cinc fascicles restants de l’any 1953.

Enllaç: Biblioteca Raixa

Pujol i Camps, Celestí

(Girona, 27 octubre 1843 – Madrid, 28 desembre 1891)

Historiador, advocat i numismàtic. Germà de Joaquim.

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria (1872) i del Memorial Numismático Español. Participà a la “Revista de Gerona”.

Fou secretari de Víctor Balaguer i membre de l’Academia de la Historia (1886), de l’Acadèmia de Belles Arts i de l’Institut Arqueològic de Roma.

S’especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 (1880, 1881), Melo y la revolución de Cataluña de 1640 (1886) i l’edició de la Crònica de Miquel Parets (1888-93).

Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la província.

Publicacions de “La Revista”

(Barcelona, 1916 – vers 1980)

Col·lecció fundada per J.M. López-Picó, com a complement de la publicació “La Revista”.

Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis; fins a l’esclat del 1936, edità 143 títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana. Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner.

La col·lecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino; d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-J.M. López Picó.

Plandiura i Pou, Lluís

(Barcelona, 2 juliol 1882 – 20 juny 1956)

Industrial i col·leccionista.

Conegut per la protecció que donà als artistes catalans i per la importantíssima col·lecció d’obres d’art que reuní, especialment d’artistes catalans modernistes (Casas, Rusiñol), postmodernistes (Nonell, Mir, Picasso) i del grup de Les Arts i els Artistes.

L’any 1932 cedí la part de pintura, escultura i ceràmica a la Generalitat de Catalunya i a l’ajuntament de Barcelona.

Pedrals i Moliné, Artur

(Barcelona, 18 octubre 1842 – 14 gener 1895)

Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista “Memorial Numismático Español”. Col·laborà a a la “Revista de Ciències Històriques” i a diverses publicacions nacionals i estrangeres.

Entre els seus treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sèrie d’articles sobre Novedades de la Numismática Española i la publicació de la primera moneda de la seca de l’Alguer.

Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica, la qual, a la seva mort, fou adquirida per la diputació provincial.

Novela Ideal, La

(Catalunya, 1925 – 1937)

Col·lecció de novel·listes socials que publicà “La Revista Blanca”. Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n’aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’estat espanyol (arribaren a tiratges de 50.000 exemplars).

Rèplica de les col·leccions similars qualificades de burgeses, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó.

Hi col·laboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera, Regina Opisso i Ignacio Conejo.

A partir del 1929 hom completà aquesta col·lecció amb la sèrie La Novela Libre, on foren incloses obretes de més volum.

Novel·la Nova, La

(Barcelona, 1917 – 1919)

Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre. Era una clara imitació de la madrilenya “Novela Corta”.

Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert.

Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, J.M. Folch i Torres, Pompeu Crehuet, Apel·les Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc.

La Novel·la d’Ara en fou, de fet, la continuació.