(Barcelona, 15 maig 1915 – 25 agost 2009)
Numismàtic. Fou historiador del paper moneda, en especial de les emissions durant la guerra civil de 1936-39 als Països Catalans.
És autor de diversos treballs d’història monetària, entre els quals cal destacar: El paper moneda català (1936-1939) (1982), El paper moneda de la Guerra al Maresme (1936-1939) i Les emissions monetàries a la Comarca de la Ribera Alta del Xúquer durant la Guerra de 1936-1939 (1977).
(Barcelona, 16 març 1893 – 1977)
Col·leccionista i estudiós de la premsa catalana. Autor de nombrosos treballs d’investigació hemerogràfics, publicats a “Curiositats de Catalunya”, “Destino” i altres revistes.
Realitzador l’any 1937 del catàleg La Presse Catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 i autor, amb la col·laboració de Rafael Tasis, de la Història de la Premsa catalana (2 volums, 1964).
Va reunir més de 13.000 fitxes sobre premsa a Catalunya i és molt important la seva col·lecció de periòdics.
(Catalunya, abril 1981 – 2000)
Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia.
(Barcelona, 1 febrer 1878 – 7 gener 1961)
Filatèlic. El 1910 fundà la seva primera filatèlia. Com a publicista, no deixa de publicar sempre en temes relacionats amb el seu negoci/passió.
De 1913 a 1936 publica la revista “Philatelia”, i durant molts anys va publicar el Catàleg Tarré (no n’hi havia d’oficial) dels segells d’Espanya, Barcelona, les colònies i les ex-colònies.
(Barcelona, 1927 – 11 novembre 2019)
Col·leccionista d’art, empresari i advocat. Fill de Josep Sunyol i Garriga.
Ha format una de les més notables col·leccions d’art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l’escultura-, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En tingué cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.
El 2007 va crear la Fundació Suñol.
Enllaç web: Fundació Suñol
(Catalunya, 1979 – )
(SCEN) Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Fundada i presidida per Leandre Villaronga.
S’ha encarregat de l’organització de tres simposis a Barcelona (1979, 1980 i 1985) i publica (des del 1979) la revista “Acta Numismàtica” (fundada el 1971).
Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics
(Catalunya, s XVI)
Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa.
És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684.
(Igualada, Anoia, 1810 – Martorell, Baix Llobregat, 1896)
Pintor i col·leccionista. Fou deixeble de Lorenzale. És autor de quadres d’assumpte religiós, dins la línia dita natzarena. La seva producció és escassa.
Resulta important, en canvi, el fet d’haver reunit materials excel·lents, de ceràmica i de decoració arquitectònica, en part provinents de les restes de l’ala renaixentista de la Casa de la Ciutat barcelonina.
Amb aquests materials, forma a Martorell, un museu de gran interès, anomenat L’Enrajolada, que fou continuat pel seu nét Francesc Santacana i Romeu.
(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)
Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.
Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.
Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.
(Barcelona, 20 octubre 1875 – 15 febrer 1980)
Col·leccionista d’art. Reuní una important col·lecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels segles XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat.
S’hi troben algunes de les obres més conegudes de Marià Fortuny (El venedor de tapissos), Santiago Rusiñol (Cafè de Montmartre), Ramon Casas (Madeleine), Joaquim Mir, Isidre Nonell i Francesc Gimeno (La petita i el bon companyó).
També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Joaquim Sunyer, Anglada i Camarasa, etc.
Dades dels Països Catalans 