(Barcelona, 1 febrer 1878 – 7 gener 1961)
Filatèlic. El 1910 fundà la seva primera filatèlia. Com a publicista, no deixa de publicar sempre en temes relacionats amb el seu negoci/passió.
De 1913 a 1936 publica la revista “Philatelia”, i durant molts anys va publicar el Catàleg Tarré (no n’hi havia d’oficial) dels segells d’Espanya, Barcelona, les colònies i les ex-colònies.
(Barcelona, 1927 – 11 novembre 2019)
Col·leccionista d’art, empresari i advocat. Fill de Josep Sunyol i Garriga.
Ha format una de les més notables col·leccions d’art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l’escultura-, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En tingué cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.
El 2007 va crear la Fundació Suñol.
Enllaç web: Fundació Suñol
(Catalunya, 1979 – )
(SCEN) Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Fundada i presidida per Leandre Villaronga.
S’ha encarregat de l’organització de tres simposis a Barcelona (1979, 1980 i 1985) i publica (des del 1979) la revista “Acta Numismàtica” (fundada el 1971).
Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics
(Catalunya, s XVI)
Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa.
És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684.
(Igualada, Anoia, 1810 – Martorell, Baix Llobregat, 1896)
Pintor i col·leccionista. Fou deixeble de Lorenzale. És autor de quadres d’assumpte religiós, dins la línia dita natzarena. La seva producció és escassa.
Resulta important, en canvi, el fet d’haver reunit materials excel·lents, de ceràmica i de decoració arquitectònica, en part provinents de les restes de l’ala renaixentista de la Casa de la Ciutat barcelonina.
Amb aquests materials, forma a Martorell, un museu de gran interès, anomenat L’Enrajolada, que fou continuat pel seu nét Francesc Santacana i Romeu.
(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)
Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.
Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.
Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.
(Barcelona, 20 octubre 1875 – 15 febrer 1980)
Col·leccionista d’art. Reuní una important col·lecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels segles XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat.
S’hi troben algunes de les obres més conegudes de Marià Fortuny (El venedor de tapissos), Santiago Rusiñol (Cafè de Montmartre), Ramon Casas (Madeleine), Joaquim Mir, Isidre Nonell i Francesc Gimeno (La petita i el bon companyó).
També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Joaquim Sunyer, Anglada i Camarasa, etc.
(Barcelona, 10 juny 1881 – París, França, 13 febrer 1968)
Col·leccionista d’art i crític. De jove practicà l’escultura i la poesia, i fou un dels assidus assistents a Els Quatre Gats.
Amic i acompanyant de Picasso, del qual fou, a més, secretari particular, recollí al llarg de la seva vida un gran nombre d’obres del pintor, de les quals feu donació al Museu Picasso de Barcelona (1960).
Va publicar abundants articles i alguns llibres sobre el pintor.
(París, França, 13 juny 1891 – Madrid, 1979)
Metge i col·leccionista. Germà d’Emili. Estudià a Barcelona, on exercí la seva carrera. Tenia un bon prestigi professional.
Reuní una valuosa col·lecció de miniatures navals, així com d’objectes artístics de tema mariner.
Fou conseller d’Assistència Social de la Generalitat durant el període en que l’esmentat organisme fou controlat pel govern de la República espanyola (1935).
El 1951 fou nomenat primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde.
(Sitges, Garraf, 1881 – Barcelona, 1935)
Escriptor, col·leccionista i farmacèutic. Fill del pintor Joan Roig i Soler, i germà de Josep. Es llicencià en farmàcia el 1906.
Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, fou, sens dubte, el millor especialista català sobre temes mariners. Va escriure, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques (1974), Blanes marítim, apèndix (1929), La pesca a Catalunya (1927), La marina catalana del vuit-cents (1929) i Sitges dels nostres avis (1934).
Amb Joan Amades i Gelat publicà, en el “Butlletí de Dialectologia Catalana”, Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (1924) i Vocabulari de la pesca (1926).
El 1923 va guanyar el premi atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim. Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya en 1899-1901.
Dades dels Països Catalans 