Cim (3.006 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom (2.900 m alt) el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat.
La primera ascensió hi fou efectuada el 1858.
(Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera)
Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013)
(o Prats de Molló i la Presta) Situat a l’alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc.
Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l’estiueig, gràcies en part a la seva funció balneària.
La vila és agrupada al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics.
El terme comprèn, també, l’antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d’en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l’important balneari i veïnat de la Farga, l’església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d’en Mir i les restes del castell de Perella.
El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló.
Despoblat, situat a la vall de Bixquert, que s’estén entre les serres de Vernissa i del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat) i alineades en direcció sud-oest – nord-est, i la serra Grossa.
Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d’estiueig als vessants de la muntanya.
Caseriu, a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca, que comunica les valls de Callosa i de Pop.
Alineació subbètica, amb orientació oest-est. Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar (7 km des del coll de Bèrnia, depressió de 827 m alt) i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat.
És constituïda essencialment per calcàries juràssiques, que configuren espadats de fins prop de 300 m, com la gorja espectacular del Mascarat. Culmina al puig de Bérnia (1.128 m alt).
Focus de la rebel·lió dels moriscos del País Valencià (1526). Felip II féu reconstruir (1570) l’antiga fortificació de Bèrnia per tal d’aïllar-los.
Pas (2.696 m alt), en el serrat que separa la coma del Racó de la coma de Tremps, a la capçalera de la vall de Balaguer.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,53 km2, 496 m alt, 326 hab (2012)
(ant: Olms) Situat prop del coll d’Oms, al sector meridional dels Aspres, drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà, i al vessant septentrional, per la riera d’Oms i la de Montoriol, al nord de Ceret. El terme és cobert, en la seva major part, de boscs i garrigues.
Economia agrària de secà, amb conreus de vinya, principalment, i fruiters (cirerers i presseguers); explotació forestal. Ramaderia ovina i bestiar cabrum.
El poble és situat al vessant septentrional del puig d’Oms (589 m alt) i és bastit al voltant de l’església parroquial, notable exemplar romànic, en el qual destaquen el portal i un sarcòfag de marbre del segle XIII.
El terme comprèn el llogaret de Reirós.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró.
Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili.
Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).
El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.
Dades dels Països Catalans 