Antic terme, pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Vall de Sant Miquel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Codalet
Sant Joan de Dossorons
(o Sant Joan de Pla de Cirac) Església arruïnada, al camí de Cirac.
El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà.
Cuixà, monestir de
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà), situat prop de Prada de Conflent, al peu del Canigó.
Fundat per l’arxiprest Protasi i altres monjos salvats de la riuada que destruí Eixalada, tingué el favor dels comtes de Cerdanya–Conflent i, aviat dotat de grans propietats, cresqué monàsticament i culturalment. Sota l’abat Garí (965-998) adoptà l’observança de Cluny, s’hi refugiaren els futurs sants Romuald i Pere Orsèol, dux de Venècia, i es consagrà l’actual església de Sant Miquel.
Sota l’abat Oliba (1008-46) aconseguí esplendor i irradiació; s’hi edificaren dues torres, la cripta, la capella de la Trinitat, etc. Al segle XII se n’edificà el claustre de marbre rosa (la major part del qual és al museu The Cloisters de Nova York) i una tribuna inferior a l’església.
Constitueix un important monument català, unió del pre-romànic amb el romànic llombard del segle XI i el posterior del segle XII. En el seu scriptorium, bressol de la historiografia catalana, s’hi redactaren importants documents, com la versió primitiva de la Gesta comitum Barcinonensium.
Des de mitjan segle XII fou un monestir feudal, amb abats comendataris des del 1473. Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense del 1592 fins a l’extinció, el 1793. Estigué abandonat més d’un segle i va ser espoliat arquitectònicament i en part destruït.
El 1919 s’hi establí una petita comunitat cistercenca de Fontfreda, substituïda el 1965 per un grup de monjos de Montserrat, que en feren un punt de trobament de molts catalans atrets per l’esperit cristià renovador i per la col·laboració amb la lluita antifranquista.
Gràcies a l’aportació del govern francès, han avançat els treballs de restauració iniciats el 1938 per Josep Puig i Cadafalch. S’hi fan jornades d’estudi sobre el romànic català, concerts i altres actes culturals, a més dels religiosos.
Enllaç web: monestir de Cuixà
Codalet (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012)
(o Codalet de Conflent) Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes).
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hortalisses), que aprofita l’aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L’agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l’antic castell de Codalet; també hi destaquen l’església parroquial de Sant Feliu, del segle X, i una font gòtica.
Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l’església de Sant Joan de Dossorons.
Boïl, Bernat de
(Tarassona, Aragó, vers 1445 – Cuixà, Conflent, 1505/07)
Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482); traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione (1489).
Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Daguí. En un viatge diplomàtic a França, enviat per Ferran II per gestionar la devolució dels comtats de Rosselló i Cerdanya, conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l’orde a la Península.
Nomenat pel papa Alexandre VI vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comendatari de Cuixà.
Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d’amoretes, versió catalana d’un opuscle anònim francès de sabor franciscà.
Dades dels Països Catalans 