(Molins de Rei, Baix Llobregat, 3 octubre 1755 – Barcelona, 2 maig 1833)
Cirurgià. Fou professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l’any 1824.
Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de efectos externos y operaciones de cirugía (1822), que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys.
El 1813 fou primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic.
(Catalunya, segle XIV – abans 1410)
Cirurgià reial i diplomàtic.
En 1392-93 era a París com a actiu informador del rei Joan I, que li escrivia sovint lletres redactades en termes molt afectuosos.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
(Barcelona, 3 abril 1895 – 1987)
Cirurgià. Germà de Raül.
Ha estat professor ajudant de la càtedra d’operacions de la facultat de Barcelona. Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria. En 1948 féu conèixer el síndrome frenopilòric, més anomenat arreu com a Síndrome de Roviralta.
És autor, entre d’altres treballs especialitzats, de La Cirurgia abdominal del nen (1932), Abdomen Quirúrgico en el niño (1946), El lactante vomitador (1950), La Ectopía gástrica parcial (1953) i El megacolon congénito (1960).
(Catalunya, 1768 – Madrid, 1848)
Metge i cirurgià.
Era vice-director i catedràtic de la clínica d’operacions del col·legi de San Carlos, de Madrid.
Publicà un tractat de cirurgia en tres volums, molt remarcable per a l’època.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 18 febrer 1852 – Madrid, 8 gener 1912)
Cirurgià. Doctorat el 1877, assolí un gran prestigi pels seus estudis professionals.
Nomenat cirurgià de l’Hospital del Niño Jesús de Madrid (1878), que després dirigí. Fou catedràtic de patologia quirúrgica a la universitat de Madrid. Pertanyia a la Reial Acadèmia de Medicina.
Publicà Cirugía infantil (1887) i un tractat de patologia quirúrgica (1900).
(Vigo, Galícia, 6 juny 1870 – el Masnou, Maresme, 17 octubre 1935)
Cirurgià. Cursà la carrera a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis d’anatomia a París.
L’any 1897 ingressà, per oposició, a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, on fou deixeble dels cirurgians Cardenal i Esquerdo; des del 1906 dirigí un servei de cirurgia a l’esmentat hospital.
Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1922-24), de l’Institut Mèdico-Farmacèutic, de la Societat de Cirurgia de Barcelona i de la Lliga Catalana contra el Càncer, i el 1932 de l’Associació de Metges de Llengua Catalana.
És autor de: Urgent necessitat de la creació de Sanatoris Marítims a Catalunya (1913), Resultados lejanos de la gastroctomía (1928), Fundamentos de la indicación y de la técnica quirúrgica en las enfermedades de la vejiga i conductos biliares (1932), entre d’altres.
(Barcelona, 22 juny 1869 – 21 juny 1919)
Cirurgià. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892. Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Jaume Pi i Sunyer en el terreny experimental.
Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria; preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia. Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu.
Col·laborà als “Annals de Medicina” de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 15 setembre 1746 – Madrid, 11 abril 1805)
Cirurgià. Fou metge militar a Amèrica.
Obtingué una càtedra al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Sant Carles de Madrid. Des del 1793 fou director dels hospitals de Navarra i Guipúscoa.
Destacà pel seu coneixement de les ferides d’arma de foc.
Veure> Joan Puig-Sureda i Sais (metge cirurgià català, 1880-1978).
Dades dels Països Catalans 