Arxiu d'etiquetes: cirurgians/es

Bru -cirurgià-

(Catalunya, segle XIII)

Cirurgià. És autor d’una obra mèdica que s’havia conservat a la biblioteca del monestir de Santes Creus.

Boix i Moliner, Miquel Marcel·lí

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 18 juny 1636 – Madrid, 1722)

Metge cirurgià. Catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalà, fundador de l’Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra del rei Felip V de Borbó.

Contrari a l’ús de les sagnies i de l’abús de certs medicaments, donà una nova orientació a la cirurgia que no va ser gaire ben rebuda pels seus col·legues.

Publicà les obres Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), on exposava i defensava la seva teoria.

Baillat, Jordi

(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)

Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.

Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.

Alquié, Aleix

(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)

Metge. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.

Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.

Alcalà i Martínez, Jaume

(País Valencià, segle XVIII)

Cirurgià. Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister. Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Col·legi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar.

La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en mujer, y feto vivos (València, 1753), en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell.

Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n’era contrària.

Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca

(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )

Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.

Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).

Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Abat, Manuel

(Barcelona, segle XVIII)

Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer i Arrufat. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.

Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas.

Sarriera -varis bio-

Berenguer Sarriera  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres.

Elvira de Sarriera  (Girona, segle XVII)  Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Joan Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622.

Guillem Sarriera  (Catalunya, segle XIV)  Cirurgià. Fill de Jaume i germà de Berenguer. Tingué un fill o nét homònim, també cirurgia, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac.

Jaume Sarriera  (Catalunya, segle XIV)  Cirurgià reial. Fou pare de Guillem i de Berenguer Sarriera.

Prats, Josep -cirurgià, s. XVIII-

(Barcelona, segle XVIII)

Cirurgià. Estudià a Montpeller. Col·laborà a l’Epidemiologia de Josep Forners.

Guerri i Esteve, Josep Maria

(Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927)

Metge. Fou cirurgià expertíssim i creditor d’un gran prestigi.