Arxiu d'etiquetes: cims

Meners, els -Andorra-

(Canillo, Andorra)

Cims (pic del Mener Nou, 2.828 m alt, a l’oest, i pic del Mener Vell, 2.820 m, a l’est) de la línia de crestes que separa Andorra del país de Foix.

Domina els estanys de Ransol, prop del més alt dels quals (estany de la Mina) hi ha una antiga mina de ferro.

Mamontell, pic de

(la Massana, Andorra)

Cim (2.275 m alt) de la serra que separa la ribera d’Ordino (coma de Llengonella) de la vall d’Arinsal, a l’est de la línia de crestes que separa Andorra d’Occitània, de la qual el separen el coll de Mamontell i el pic d’Arinsal.

Malpàs, pic de -Ribagorça-

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.110 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, a la capçalera de la vall de Remunyé.

Malandrau *

(Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès)

Veure> puig de Balandrau  (cim dels Pirineus).

Major, puig -Mallorca-

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Pic (1.445 m alt), el més alt de Mallorca i de totes les Illes Balears.

Situat al sector central de la serralada de Tramuntana, sobre la vall de Sóller, i envoltat per la banda meridional i oriental per la serra d’Alfàbia i el puig de Massanella.

Està constituït per materials juràssics.

Maiana, pic de la

(Andorra la Vella, Andorra)

Cim (2.565 m alt) de la serra que separa les valls del riu Madriu i de la riera de Perafita.

Maià, pic

(Canillo / Encamp, Andorra)

Cim (2.640 m alt) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l’Arieja, termenal de les dues parròquies.

Al seu vessant oriental hi ha pistes d’esquí de l’estació del Pas de la Casa.

Madres, serra de

(Alta Cerdanya / Conflent)

Massís paleozoic dels Pirineus orientals, al límit amb el Llenguadoc. L’accident tectònic més important és la falla nord-sud (uns 500 m de desnivell) que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir.

Format per materials paleozoics, presenta formes arrodonides i culmina al pic de Bernat Salvatge (2.427 m alt) i al roc de Madres (2.471 m), entre els termes de Censà i Mosset.

Vèrtex hidrogràfic, on neixen l’Aude (Capcir), la Tet (Conflent) i l’Aglí (Llenguadoc i Rosselló). L’índex d’humitat és alt.

Les fagedes arriben fins a uns 1.600 m alt, i d’ací en amunt hi ha el domini dels pins negres (i avets), fins a uns 2.300 m, des d’on hi ha només prats alpins.

Llosada, tossal de la

(Andorra)

Cim (2.548 m alt) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d’Encamp de la baga de Soldeu.

Llorençà, puig -Marina Alta-

(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)

Cim (440 m alt) de la serra de Benitatxell, al sector meridional del promontori del cap de la Nau.