Arxiu d'etiquetes: cims

Llàntia, tuca de la -Ribagorça-

(Saünc, Ribagorça)

Cim (2.943 m alt), al sector meridional del massís de Pocets, entre les valls del Forcat i de Bagüenya.

Lebondidier, pic *

(Benasc, Ribagorça)

Veure> pic le Bondidier  (cim del massís de la Maladeta).

Laguar

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

(ort trad: Alauar)  Parròquia, centrada al poble de Campell, que dóna nom al municipi.

La serra de Laguar, que separa la vall pel sud de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar (832 m alt).

Jan, pic de

(Canillo, Andorra)

Cim (2.600 m alt) de la capçalera de la vall de Ransol, contrafort meridional del pic de Revés.

Entre aquests i el pic de la pala de Jan (2.669 m) s’obre la portella de Jan, a la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix.

Guinavera, talaia de na *

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Veure> sa Pòpia de sa Dragonera  (cim culminant de sa Dragonera).

Gros de Ternelles, puig

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Cim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d’Ariant i de Ternelles.

Griu, alt del

(Encamp, Andorra)

Cim (2.850 m alt), que domina per llevant la vall d’Encamp, entre les comes dels Costals (a la capçalera de la qual hi ha els estanys del Griu) i d’Ensagens.

Grenyada, serra *

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Veure> Sarreganyada  (cim de la serra de Bellmunt).

Grava, pic de la

(Alta Cerdanya)

Cim del massís del Carlit, al nord del cim culminant, a la línia de crestes que separa la Cerdanya del Llenguadoc.

És separat del pic de Carlit per la portella de la Grava (2.397 m alt), que comunica l’estany de Lanós (vall de Querol) amb la Bullosa (vall de la Tet), immissari de la qual és el riu de la Grava, que davalla d’aquest pic.

Gorgs Blancs, pic dels -Ribagorça-

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.131 m alt) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.

La bretxa dels Gorgs Blancs (3.027 m alt), separa el cim del pic d’Oo (3.065 m), dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs.

El massís separa les valls de Benasc, d’Astau (Comenge) i de Loron (Bigorra). Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs, que dóna nom al massís.