Arxiu d'etiquetes: Cerdanya (bio)

Esclua

9 Respostes

(Cerdanya, abans 885 – Catalunya, 924)

Eclesiàstic. Aconseguí ésser consagrat bisbe d’Urgell per dos bisbes gascons, foragitant el legítim Ingobert (886).

Amb l’ajut de Sunyer II d’Empúries i de Ramon II de Pallars, i l’anuència dels bisbes de Barcelona i de Vic, es declarà arquebisbe, segregant les diòcesis catalanes de Narbona.

Nomenà Ermemir per a Girona, deposant Servusdei, i creà la seu de Pallars-Ribagorça per a Adolf. Després cercà una confirmació oficial dels fets en reconèixer Odó, comte de París, que s’havia erigit en rei de França a la mort de Carles el Gros (888).

Teodard de Narbona, però, reaccionà a temps i obtingué d’Odó l’anul·lació de les pretensions d’Esclua i la reinstauració d’Ingobert i de Servusdei (891).

Bernat I de Cerdanya

2 Respostes

(Cerdanya, segle XI – 1117)

(o Bernat Guillem)  Darrer comte de Cerdanya (1109-17). Fill del comte Guillem I.

En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa (1102), assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí (1109).

El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu; però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona.

En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona.

Berenguer Guifré

2 Respostes

(Cerdanya, segle XI – Girona ?, 1093)

Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta (1079) per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins.

Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries.

Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís.