Arxiu d'etiquetes: cavallers

Aimerich i Cruïlles, Bernat

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Col·laborà molt amb Narcís Feliu de la Penya als seus esforços per afavorir la millora de la producció de la indústria tèxtil catalana.

En 1670 era diputat militar de la Generalitat. El 1701 fou agregat a la junta especial encarregada de vigilar la recta aplicació dels privilegis del Principat.

El mateix any, durant les Corts de Barcelona presidides per Felip V de Borbó, actuà d’intermediari del virrei prop dels parlamentaris que havien formulat un dissentiment públic, i bloquejaven així la marxa normal de les sessions.

El 1702, a la darreria de les mateixes Corts, rebé el títol de marquès.

Agulló i Pinós, Josep

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Ceuta, 1704)

Cavaller i militar. Fou un dels homes més destacats a les guerres contra França. El 1674, a la mort del marquès d’Aitona, ja fou elegit per la Generalitat com a mestre de camp de la guarnició de Girona.

El 1684 era sargent major de batalla i comandava un cos important a la Cerdanya, que es mostrà molt combatiu. El dugué a marxes forçades a Girona, poc abans que l’exèrcit francès tanqués el cercle sobre la ciutat, i d’aquesta manera el setge fou rebutjat. Després operà als sectors de Roses i de Cadaqués.

El 1689 tornava a ser a la Cerdanya, on ocupà Camprodon. Uns mesos després ajudà a mantenir l’ordre durant els incidents que es produïren a Barcelona.

El 1691 fou l’encarregat de guarnir la plaça de la Seu d’Urgell davant l’entrada de 10.000 francesos per Andorra, però després de vuit dies de lluita ben desigual, hagué de capitular. Un cop recuperada la llibertat ascendí en poc temps al grau de general d’artilleria.

El 1697 organitzà guerrilles prop de Barcelona per dificultar l’aproximació de les tropes del mariscal Vendôme. Tornat a la ciutat, destacà durant el setge. Després de la capitulació, combaté al pla de Bages.

Com a membre del Braç Militar tingué un paper destacat a les Corts de l’any 1700. El 1701 fou ambaixador de Barcelona a Madrid, per a entrevistar-se amb el rei Felip V de Borbó, arribat de poc. El monarca ordenà la seva detenció a Saragossa, durant uns dies.

El 1702 fou nomenat governador de la plaça de Ceuta, on no trigà a obtenir-hi un bon triomf militar que n’alleugerí el bloqueig.

Abella, Ramon d’ -cavaller-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Formà part destacada a les forces reials que, en 1343-44, reincorporaren el Rosselló a la Corona i obligaren Jaume III de Mallorca a rendir-se.

En passar el coll de Panissars era un dels caps de l’avantguarda, composta per la gent d’armes de les parts de Manresa i Piera.

Abella, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Montserrat, Bages, segle XIV)

Cavaller. En 1394, substituint el bisbe d’Urgell, fou padrí de l’infant Pere, fill del rei Joan I el Caçador i de Violant de Bar, a la cerimònia que se celebrà a València, ciutat on el nadó morí tres mesos després.

Els seus darrers anys es retirà a viure al monestir de Montserrat.

Abella, Nicolau d’

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1411)

Cavaller. Tingué una joventut més aviat turbulenta. Pel maig de 1388 s’apoderà contra dret del castell de Carboneres, prop de Fraga. El cas féu bastant de soroll i promogué diverses gestions amigables que ell rebutjà. Davant la seva pertinàcia, el rei Joan I el Caçador anà en persona amb gent armada per prendre-li la fortalesa. Hagué de lliurar-la als quatre dies de setge.

Més tard trobà millors ocasions de combatre. En 1392 anà a la gran expedició a Sicília, on participaren diversos cavallers del seu llinatge. Restaria a l’illa servint Martí el Jove. Es distingí, a les ordres d’aquest, a la campanya de Sardenya de 1409. Fou aleshores segon cap militar de les forces que assetjaren i prengueren la vila d’Esglésies.

Actuà de testimoni al testament de Martí el Jove, fet al castell de Càller poc abans de la mort de l’atorgant, esdevinguda el 25 de juliol del mateix any.

Tornà a Sicília, on trobà la mort en el curs de les violències interiors enregistrades a l’illa en 1411.