Arxiu d'etiquetes: cavallers

Sitges i de Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Cavaller. El 1687 era Oïdor Militar de la generalitat. S’enfrontà amb el virrei espanyol, marquès de Leganés, en la protesta per unes exaccions indegudes fetes pels militars a la vila de Centelles.

Poc després censurà durament la conducta del virrei per la compra o permuta d’uns llocs de la frontera del Rosselló. El cas motivà un escàndol notable, que provocà un decret destituint Sitges del seu càrrec a la generalitat. Aquesta mesura dràstica alçà una gran protesta del Consell de Cent de Barcelona.

Pel maig de 1688 Carles II hagué d’anunciar que Sitges podia reintegrar-se a la generalitat, i així ho féu fins a la fi del seu mandat. El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V. Restà a Barcelona durant el setge.

A la matinada del 14 d’agost de 1714 fou un dels prohoms que, malgrat ser ja d’edat, es llançaren al contraatac per expulsar els borbònics del baluard de Santa Clara. Morí en la lluita.

Siscar, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Probablement fill de l’homònim. Fou figura destacada de la Companyia d’Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de la ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner.

Aquest, a la seva Crònica, li diu Guillemó, segurament perquè era jove i per distingir-lo del seu pare.

Siscar, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Grècia, 1305)

Cavaller. Participà a l’expedició a Orient. El 1305, després de l’assassinat de Roger de Flor, fou encarregat per Berenguer d’Entença, esdevingut cap de la Companyia, perquè anés a Constantinoble i lliurés la declaració de guerra contra l’Imperi. De tornada, a Redeston, fou detingut i esquarterat per ordre de l’emperador.

La Crònica de Muntaner l’anomena només pel cognom. Es probable que es digués Guillem i que fos el pare del seu homònim, a qui Muntaner deià Guillemó per no confondre.

Sespujades, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l’estol de l’almirall Francesc Carroç.

Dominats els pisans de l’illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vicealmirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres. Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller.

Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l’atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l’illa.

Fou segurament el pare de Bernat Sespujades (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Continuador de l’acció del seu pare a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vicealmirall.

Sescars, Amanieu de

4 Respostes

(Catalunya ?, segle XIII)

Cavaller i trobador en llengua occitana. Al servei a Jaume II a Sicília.

Se’n conserven dues epístoles amoroses -o saluts d’amor- i dues composicions més –Ensenhament del scudier i Ensenhament de la donzèla-, interessant per al coneixement dels costums de la noblesa de l’època a través de petits retaules de la vida quotidiana.

Sentmenat i de Torrelles -germans-

1 Resposta

Foren fills de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes.

Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles  (Catalunya, segle XIV – 1359)  Senyor de Campsentelles. Heretà del seu pare la castellania de Sentmenat.

Berenguer de Sentmenat i de Torrelles  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller i conseller del rei Alfons III. Rebé d’aquest rei, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, on havia de formar-se una nova branca del llinatge. Fou el pare de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera.

Sentmenat i de Ribes -germans-

2 Respostes

Pere (V) de Sentmenat i de Ribes  (Catalunya, segle XIII – 1326/28)  (dit el Cavaller)  Acompanyà Jaume II a Roma (1298). Assistí al setge d’Almeria i a la guerra contra Granada. Es casà amb Saurina de Torrelles, neboda de Guillem de Torrelles, bisbe d’Osca. Foren pares de Francesc (I) i de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles.

Ramon de Sentmenat i de Ribes  (Catalunya, segle XIII – Granada, Andalusia, 1308/10)  Nét de Pere (III) de Sentmenat. Governador de Càller i Goceà. Morí en la guerra contra Granada. Sembla que fou el fundador de la línia dels senyors de Campsentelles i del castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa. Fou el pare de:

  • Galceran de Sentmenat i de Centelles (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Campsentelles fou adquirit pel seu matrimoni amb Sibil·la de Marata. El seu rebesnét fou:

Jofre de Sentmenat i de Vilafranca (Catalunya, segle XIV – 1443)  Comprà Vallparadís (1432). Fou avi de:

Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol (Catalunya, 1480 – 1538)  Es trobà a la defensa de Perpinyà (1543) i el 1496 s’uní en matrimoni amb Isabel Maria de Sentmenat, la pubilla de la línia principal d’aquest llinatge.

Sentmenat i de Peguera, Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1358 – Barcelona ?, vers 1448)

Cavaller i senyor del castell de Santa Fe. Fill segon de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles. Fou camarlenc de la reina Violant de Bar.

Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I (1393), que el recompensaren amb la senyoria de Palagonia (1396) i la castlania de Tavi (1398).

El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu; el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu.

El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals i fou l’avi de Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà i de Maria Anna de Sentmenat i de Pau  (Catalunya, segle XV), la qual aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.

Foren germans seus:

Ramon de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Senyor de Campsentelles. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís.

Pere (VI) de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – 1435)  Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou:

Berenguer de Sentmenat i de Gualbes (Catalunya, segle XV), el qual fou pare de:

  • Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou el pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà.
  • Ramon de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Fou l’iniciador de la línia del Rosselló, extingida al segle XVII.

Sentmenat, Pere (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – vers 1170)

Cavaller. Germà d’Arnau, Berenguer i Guillem de Sentmenat. El primer d’aquest llinatge sobre el qual hi ha un bon nombre de referències.

Era castellà de Sentmenat, fortalesa que pertanyia als Montcada. Al costat d’un d’aquest, el Gran Senescal Guillem Ramon IV, participà a la conquesta de Tortosa (1148). S’hi distingí tant que les seves armes foren esculpides a les muralles de la ciutat. Des d’aleshores tindria alguna entrada al consell de govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1149 excel·lí encara a la conquesta de Lleida.

El mateix any era un dels signants de la carta de població de Tortosa i hi rebia, del seu senyor el Gran Senescal, que posseïa tot un terç de la ciutat, el títol de castellà perpetu d’aquella. En 1151 reapareixia al consell comtal.

Mort Ramon Berenguer IV en 1162, Pere de Sentmenat prolongaria l’activitat política dins el regnat d’Alfons I, segurament a redós de la prepotència de Guillem Ramon IV de Montcada. Subscriví algunes de les cartes de població d’aquest temps.

A partir del 1168 apareix actuant amb ell el fill homònim. Testà en 1170. Era casat amb una dama anomenada Ermessenda. Fills seus foren:

Pere (II) de Sentmenat  (Catalunya, segle XII – després 1213)  Rebé del seu pare la resta dels béns a la Catalunya Vella i fou castlà de Sentmenat. Acompanyà Pere I de Catalunya a Roma per a la seva coronació (1204) i assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), amb el seu fill Pere (III) de Sentmenat (Catalunya, segle XII – vers 1230)  Castellà de Sentmenat.

Arnau de Sentmenat  (Catalunya, segle XII – Tortosa ?, Baix Ebre, després 1170)  Cavaller. El seu pare li deixà la castellania de Tortosa. Formaria en aquesta ciutat una nova branca de la família.

Sibil·la de Sentmenat  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Muller d’Arnau de Tornamira. A la mort del seu pare rebé el castell de Granera.

Sentmenat, Jofre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Terrassa, Vallès Occidental, 1456)

Donzell. Pertanyia a una branca secundària de la família. Era cosí germà del Pere que fou conseller i majordom de Maria de Luna i del Galceran senyor del castell de Santa Fe.

El 1432 comprà, a Terrassa, l’edifici que havia albergat la cartoixa de Vallparadís. Hi viuria, com els seus descendents, en bregues continuades amb la vila i els propietaris veïns.

El 1456, amenaçat pels homes del baró de Sant Vicenç dels Horts, que eren davant el seu casal en so de guerra, disparà sobre ells amb una espingarda. L’arma li esclatà i li causà la mort.

Fou el pare de Jofre de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Donzell. Vivia a Terrassa, on continuà mostrant el tarannà bregós propi d’aquesta branca de la família. El 1485 fou assetjat al seu casal de Vallparadís pels remences rebels de Pere Joan Sala, els quals hagueren d’anar-se’n en acostar-se un gran cos d’auxili sortit de Barcelona.