Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Campins i Ballester, Llorenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 juliol 1726 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1785)

Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela (1762).

Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela.

El 1971 li fou retut homenatge a la universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país.

Camarena i Mahiques, Josep

Deixa un comentari

(Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 13 gener 1921 – Gandia, Safor, 5 agost 2004)

Historiador. Catedràtic d’institut a Gandia, s’especialitzà en història medieval valenciana.

Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996).

Ha col·laborat en l’obra col·lectiva Història del País Valencià.

Camanyes, Pere

Deixa un comentari

(Vilafranca, Ports, segle XVI – segle XVII)

Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València.

Publicà In duos libros artiis curativae Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola.

Calvo i Serer, Rafael

1 Resposta

(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)

Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.

Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).

Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.

Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.

Caldentey, Bartomeu

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 1447 – Palma de Mallorca, 28 novembre 1500)

Lul·lista i humanista. Catedràtic de l’Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d’humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa).

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants.

Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.

Calbo, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1599)

Metge. Estudià a la Universitat de València. Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia.

Autor d’obres didàctiques sobre cirurgia, com Cirugía universal y particular del cuerpo humano (1580), on proposà noves tècniques operatòries, que fou reeditada diverses vegades; i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glosada per Jaume Falcó (1596).

Calatayud i Bonmatí, Vicent

Deixa un comentari

(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)

Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.

Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).

Calataiud, Vicent

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 1700 – València, 1771)

Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu de València amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori.

Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari.

Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).

Calabuig i Carra, Vicent

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida, 15 febrer 1852 – València, 18 febrer 1915)

Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València.

Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures.

Burgos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1579)

Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).

Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.

El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.