Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord (bio)

Fenollet, Udalgar de -varis-

4 Respostes

Udalgar (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Successor i segurament fill de Pere (I) de Fenollet. Apareix (1054) amb el vescomte Bernat (II) de Cerdanya en un judici tingut a Bulaternera, i al palau comtal de Cornellà de Conflent (1061) fent de jutge i àrbitre en una baralla entre el comte cerdà Ramon Guifré I i el seu vescomte Bernat (II) de Cerdanya. El 1067 fou testimoni -amb el vescomte Udalgar (I) de Castellnou– de l’acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca al seu gendre Guillem Ramon I de Cerdanya. El succeí el seu fill Pere (II) de Fenollet.

Udalgar (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor de Guillem Pere (I), amb el qual prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells de Fenollet i de Sant Esteve. Fou donació (1153) dels seus béns de Centernac i altres llocs a l’orde del Temple. El succeïren els seus fills, Pere (III) i Arnau (I) de Fenollet.

Fenollet, Ponç de -varis-

Deixa un comentari

Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV)  Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València.

Ponç de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.

Fenollet, Pere (V) de

7 Respostes

(Catalunya Nord, segle XII – el Masdéu, Rosselló, 1243)

Vescomte de Fenollet (1209-29 i 1240-42). Fill de Pere de Saissac (Pere IV de Fenollet) i d’Ava de Fenollet. Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona.

Fou adepte als albigesos, els quals es refugiaren en els seus territoris en la lluita contra els croats del nord. Un cop acabada la lluita, es féu la pau entre el comte de Tolosa i el rei de França (1229).

Aleshores Pere de Fenollet hagué també de deposar les armes i cedir el seu vescomtat a Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya; es quedà només amb els dominis patrimonials de Rosselló, Vallespir, Conflent i Capcir.

En morir el comte Nunyó (1242), aconseguí recuperar momentàniament els territoris (1240-42). Poc després es retirà, entre els templers, a la comanda del Masdéu.

Un cop mort fou condemnat com a heretge càtar; el seu cos fou exhumat i cremat el 1262.

Fenollet, Pere de -varis-

7 Respostes

Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Fenollet. Probablement germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L’any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau Isarn de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l’acta d’instauració del bisbat de Besalú. El seu successor i segurament fill seu fou Udalgar (I) de Fenollet.

Pere (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar (I) de Fenollet. Cedí (1078) l’abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les. Casat amb Bel·lisenda, segurament fou fill seu Arnau Guillem (I) de Fenollet.

Pere (III) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar II de Fenollet i germà d’Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric.

Pere (IV) de Fenollet  (Saissac, França, s XII – Catalunya Nord, 1209)  Vescomte de Fenollet. Nom que adoptà Pere de Saissac, senyor de Saissac, al casar-se amb la vescomtessa Ava de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

Fenollet, Hug (I) de

5 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII)

(dit Hug de Seixac)  Vescomte de Fenollet. Fill de Pere (V) de Fenollet. El 1259 es titulava encara, després del tractat de Corbeil, vescomte de Fenollet.

El 1264, la seva vídua, Beatriu d’Urtx, reclamà vanament al parlament de París la revocació de la sentència del 1262 contra el seu sogre Pere (V); es retirà a Illa (morí el 1299), on era hospitalera de l’orde de Sant Joan, amb la seva cunyada Ava de Fenollet.

Fills seus foren Blanca i Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx.

Fenollet, Ava de -vàries-

5 Respostes

Ava de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII)  Vescomtessa de Fenollet. Única filla i successora d’Arnau (I) de Fenollet. Es casà amb Pere de Saissac (mort el 1209), senyor de Saissac, que adoptà el nom de Pere (IV) de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

Ava de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIII – Illa, Rosselló, segle XIII)  Muller de Jaspert (V) de Castellnou, que la repudià el 1267. Era filla de Pere (V) i germana d’Hug (I) de Fenollet.

Fenollet, Arnau Guillem de -varis-

1 Resposta

Arnau Guillem (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Segurament fill de Pere (II) de Fenollet i de Bel·lissenda. Les relacions amb els comtes de Besalú sembla que no eren del tot bones, car el 1086 el comte Bernat II infeudà directament el castell de Fenollet a Bernat Torró, senyor de Maurí, i poc després infeudà el vescomtat de Fenollet (amb el de Castellnou) a un tal Guillem Bernat, fill d’Arsenda, potser del llinatge dels Montesquiu. Es casà amb Amaltruda, i foren segurament fills seus Arnau Guillem (II) i Guillem Pere (I) de Fenollet, els quals el succeïren al vescomtat.

Arnau Guillem (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, al qual succeí, i germà de Guillem Pere (I).

Fenollet, Arnau de -varis-

4 Respostes

Arnau (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Udalgar (II) de Fenollet i germà i successor de Pere (III). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet.

Arnau de Fenollet  (Rosselló, segle XIII)  Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343.

Elna, Lluís d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI – Portugal ?, segle XVI)

Frare caputxí. Residí molt de temps a Portugal. Fou tingut per home molt culte i excel·lent hel·lenista.

És autor de diversos escrits.

Elias i Estrugós, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya Nord ?, segle XVII)

Carmelità del convent de Perpinyà.

Publicà, el 1644, l’obra Fènix català o Llibre de Nostra Senyora del Carme. És precedit d’una tria de poesies piadoses i d’una llista d’escriptors catalans.