(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, probablement concedit per Carles III de Catalunya a Francesc d’Asprer i Talric, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, probablement concedit per Carles III de Catalunya a Francesc d’Asprer i Talric, únic titular.
Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, 1881)
Títol concedit pel papa Lleó XIII al compositor Melcior de Ferrer i de Manresa.
(Catalunya, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d’Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre.
Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l’infant Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat. La seva capital era Falset.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol pontifici, concedit pel papa Lleó XIII el 1880 a Lluís Ferran d’Alòs i de Martín.
(Catalunya-Aragó)
Crit de guerra que proferien els almogàvers abans d’entrar en batalla, alhora que donaven grans cops a les pedres amb els ferros de les llances, provocant l’esclat de milers d’espurnes.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1727 per l’emperador Carles VI al general Antoni Descatllar i de Fontanelles (mort el 1762), únic titular.
(Catalunya, agost 1837 – octubre 1837)
Organisme creat pel capità general Ramon de Meer, baró de Meer, per tal de finançar la lluita de l’exèrcit liberal contra els carlins, davant la inoperància del govern de Madrid.
Format per dos delegats de les diputacions provincials, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals (setembre 1837).
Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes.
(Catalunya, 1460 – octubre 1472)
Òrgan polític que dirigí l’oposició contra Joan II de Catalunya i, posteriorment, la guerra (1462-72).
Designat per la Diputació del General a la darreria del 1460.