(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, situat a la capçalera de la riera de Rajadell. De la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m alt, hi ha l’antic castell de Boixadors, restaurat, centre de la baronia de Boixadors (coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors), pertanyent a la família del mateix nom. El 1425 passà als Foixà, el 1621 als Salvà, i el 1725 als Xatmar.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al municipi de Sant Martí Sarroca.
Al final del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors d‘Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.
(ant: Benviure) Poble (647 m alt), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat.
La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el segle XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera.
El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure.
(pop: Mestracà) Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.
(Santa Maria de Besora, Osona)
Antic castell (1.092 m alt), molt enrunat, aturonat a ponent del poble. De l’església, romànica (segona meitat del segle XI), resta una bona part del campanar (quadrangular, de tres plantes) i de la façana, i un porxo, del segle XII.
El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades per Gotmar, bisbe de Vic. al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell I de Barcelona (992-1018).
Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora fins el 1752.
Poble (821 m alt), situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora.
És esmentat ja el 839. L’església de Sant Sadurni és del 1655.
Les restes del castell de Besora (980 m alt) són situades al cim d’un turó pròxim; és esmentat ja al segle X.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra.
Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori.
Actualment el lloc es repobla de petites cases.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
(o de Tremp) Poble i antic municipi: 21,55 km2, 1.004 m alt, agregat el 1970 a l’actual, situat a l’extrem sud-est de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, al peu d’una gran cinglera de conglomerats rogencs que el sobrepassen més de 200 m.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà i al límit del municipi, travessa la important collada de Comiols, a 1.102 m alt.
El castell de Benavent és documentat el 1055.
Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri, la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc.
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Poble (772 m alt), situat a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del segle XIII (1278-97).
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
(o Castell dels Moros) Antic casal fortificat (domus), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.
Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.
Dades dels Països Catalans 