Arxiu d'etiquetes: castells

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

32 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,66 km2, 247 m alt, 7.370 hab (2014)

Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l’Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d’Aitana.

La base de l’economia local és l’agricultura, les sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l’agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions.

La vila s’enfila pel coster meridional del tossal d’Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del segle XVIII, i l’antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.

Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.

Callosa de Segura (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.

La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.

El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.

Enllaç web: Ajuntament

Calce (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013)

(o Calça, ant. Cauça) Situat entre la conca de l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l’extensió de l’agricultura.

S’hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L’explotació de pedreres de marbre complementa l’activitat econòmica del municipi.

El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l’església parroquial conserva un retaule del començament del segle XVII. Hi ha restes de l’antic castell de Calce, citat el 1312.

Calaceit (Matarranya)

5 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Bunyol (Foia de Bunyol)

23 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)

(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.

La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.

Bulaternera (Rosselló)

11 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,63 km2, 180 m alt, 880 hab (2012)

(o Bula Terranera, fr: Bouleternére) Situat a la part baixa de la vall del Bulès, a l’àrea que connecta la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal. El terreny és accidentat pel coll de Ternera; hi ha alzinars i garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del regadiu, principalment arbres fruiters i hortalisses, que és possible gràcies a la sèquia derivada del Bulès i al rec de Corbera; hi ha una part de secà, on hom hi cultiva vinya. També s’explota una pedrera de marbre.

El poble és esgraonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bulès. És presidit per les restes de l’antic castell de Bulaternera i l’església parroquial de Sant Sulpici, gòtica, que va substituir l’antiga església romànica, de la qual conserva el portal.

Dins el terme es troba també l’antiga església de Sant Nazari de Barbadell.

Borriol (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 60,95 km2, 208 m alt, 5.209 hab (2014)

Situat a la vall de Borriol que drena el riu de Borriol, al vessant oest del desert de les Palmes, accidentat al sud per la serra de Borriol, al nord-oest de Castelló de la Plana. La part muntanyosa del terme és ocupada per pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

L’agricultura de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cereals) domina la vida econòmica del municipi, complementada pel regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a les sèquies derivades del riu, i l’explotació de mines de ferro. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen romà, és situat a la dreta del riu de Borriol, sota un turó coronat per les ruïnes del castell de Borriol; hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu i les restes de l’antic palau senyorial.

Dins el terme hi ha el santuari i caseriu de Sant Vicent, on es conserva un mil·liari romà, i les pintures rupestres de la Joquera.

Enllaç web: Ajuntament

Bompàs (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bolulla (Marina Baixa)

6 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)

(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.

Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.

Bolquera (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.