Arxiu d'etiquetes: castells

Cotlliure (Rosselló)

38 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,02 km2, 10 m alt, 3.082 hab (2012)

(fr: Collioure) Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l’Albera, on abunden diverses espècies de bosc.

Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d’anxoa, si bé l’activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d’ingressos del municipi.

La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d’Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d’Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s’alça l’antic castell de Cotlliure, dels segles XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L’església parroquial de Santa Maria, construïda al segle XVII després de la destrucció de l’antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d’art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d’Avall es conserva l’església gòtica d’un antic convent dominicà.

Al començament del segle XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s’hi refugià i morí Antonio Machado.

Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació.

Cortsaví (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 47,02 km2, 800 m alt, 248 hab (2012)

(o Corsaví, fr: Corsavy) Situat al vessant sur del Canigó, des del límit amb el Conflent fins a la vall del Tec, prop del riu Ferrer, al peu del pic de la Soca, als vessants de la serra de Rocnegre. Boscos i prats alpins, amb explotació forestal (castanyedes) per a l’aprofitament de la fusta.

Els recursos econòmics són la ramaderia, que està en decadència (bestiar boví i oví), i les mines de ferro de Vetera, origen d’una petita industria metal·lúrgica i actualment tancades. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix el municipi no ha pogut evitar el despoblament iniciat ja a mitjan segle XIX.

El poble és en un contrafort del massís de la Soca, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Cortsaví, que era centre de la baronia de Cortsaví; és format pel Barri d’Amunt i el Barri d’Avall; l’antiga església parroquial de Sant Martí, romànica i actualment arruïnada, és a 1 km a l’est del poble.

El terme també comprèn el llogaret de Leca.

Cortes d’Arenós (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 80,59 km2, 985 m alt, 318 hab (2014)

(cast: Cortes de Arenoso) Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera), i la indústria tèxtil de llana, tradicional al municipi. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és a l’esquerra del riu de Cortes; destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, acabada el 1545, amb notables retaules gòtics i creus processionals; i l’antic castell de Cortes, que junt amb la vila foren senyoria del comte d’Aranda.

El terme comprèn també el poble de San Vicente de Piedrahita.

Enllaç web: Ajuntament

Cornellà del Bèrcol (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,43 km2, 27 m alt, 2.176 hab (2012)

(fr: Corneilla-del-Vercol) Situat al Riberal, en el pla que separa les conques del Rard i el Tec, a l’antiga zona forestal (bosc del Bèrcol). És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble. Bona part de la superfície del terme és ocupada per pasturatges.

A les zones conreades domina la vinya (producció de vi negre i de vi dolç natural), principal recurs econòmic del municipi; hom hi conrea també arbres fruiters, hortalisses i cereals. Els prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn (boví i oví). Àrea comercial de Perpinyà. Durant els darrers anys la població ha experimentat un notable ascens.

El poble, d’origen romà, és a l’esquerra de l’agulla de la Mar; conserva restes de l’antic petit castell de Cornellà; hi destaca l’església parroquial, esmentada ja el 1087.

Dins el terme es troba el santuari del Paradís.

Corbera del Castell (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,25 km2, 160 m alt, 717 hab (2012)

(fr: Corbère) Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal, a la dreta del riu del Bulès, afluent de la Tet, drenat per la sèquia o canal de Corbera.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (hortalisses, vinya i arbres fruiters), són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan segle XIX, després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856.

El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d’un turó on hi ha l’antic poble, dit de Corbera d’Amunt (o de Munt), situat al coster d’un turó, damunt del qual s’aixeca l’antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, ocupa el lloc de l’antiga capella del castell. Al poble destaca també l’antiga església parroquial de Sant Pere del Bosc.

Corbera de la Ribera (Ribera Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)

(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.

La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.

El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.

Enllaç web: Ajuntament

Conat (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012)

Situat a la vall de Conat, una de les valls de l’esquerra de la Tet, entre les d’Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n’ha provocat la despoblació. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, del segle XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb absis.

Dins el terme, on hi ha fonts d’aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d’Arlates.

Cofrents (Vall de Cofrents)

12 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,2 km2, 437 m alt, 1.050 hab (2014)

(cast: Cofrentes) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol, a l’altiplà de Requena i al massís del Caroig, pròxim a la vila hi ha el recent volcà de Cerro Negro.

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, a la resta hi ha conreus de secà (cereals, vinya i oliveres), i de regadiu (hortalisses i fruiters). Central hidroelèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer. Central nuclear. Àrea comercial de Requena.

La vila és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al peu d’on s’aixeca l’antic castell de Cofrents i l’església parroquial de Sant Josep (1621), construït sobre l’antiga mesquita. Fou centre de la governació de Cofrents.

Dins ell terme hi ha, a més, els llogarets de Casas de Alcance, de Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.

Codalet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012)

(o Codalet de Conflent) Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes).

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hortalisses), que aprofita l’aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L’agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l’antic castell de Codalet; també hi destaquen l’església parroquial de Sant Feliu, del segle X, i una font gòtica.

Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l’església de Sant Joan de Dossorons.

Cocentaina (Comtat)

71 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)

Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.

La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.

Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.

Enllaç web: Ajuntament