(Palma de Mallorca, segle XVIII – 22 maig 1777)
Escriptor i caputxí. Fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma de Mallorca per a l’ensenyament de les doctrines lul·lianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría (1759), editat posteriorment.
Escriví obres de devoció i poesies.
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
(Barcelona, segle XVII – 1698)
Teòleg i frare caputxí. És autor d’un Arte de buen vivir, publicat el 1683.
(Barcelona, 1691 – 1771)
Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà.
Veure> Francesc de Barbens (religiós caputxí català, 1875-1920).
(València, 1594 – 1673)
Missioner. Primer missioner de la província caputxina valenciana. Dirigí l’expedició al Congo (1645), el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa.
Retornat a l’Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin (1648), es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat.
Nom de religió amb que fou conegut l’escriptor caputxí mallorquí Manuel de Lete i Triay (1889-1963).
(Massamagrell, Horta, 17 octubre 1854 – Godella, Horta, 1 octubre 1934)
Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885).
La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots.
El 1914 fou elegit senador per la província de València.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Frare caputxí. Publicà diversos treballs, reeditats en algunes ocasions, sobre l’equivalència i el canvi a seguir en les correspondències de les diverses monedes hispàniques.
(Catalunya, 1740 – Guaiana, 1781)
Religiós caputxí. Entrà a l’orde en 1754. Fou enviat a les missions de la Guaiana, on publicà un Vocabulario español-caribe.
Dades dels Països Catalans 