(Maó, Menorca, 30 juliol 1796 – Madrid, 27 juny 1864)
Cantant. Residí a Madrid, on actuà amb èxit. Fou mestre del conservatori de Música madrileny, des de la seva fundació, el 1830.
Orfila i Rotger, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Orfeó Mallorquí
(Palma de Mallorca, 1899 – juliol 1936)
Entitat coral fundada per Andreu Gelabert i Cano. Influït per l’Orfeó Català, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys. Col·laborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes.
El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis, però aviat topà amb la Dictadura de Primo de Ribera. El governador Pere Llosas prohibí l’estrena solemne de L’estiu, de Baltasar Samper, cosa que provocà un cert desànim, si bé fou superat, i el 1931 pogué celebrar l’adveniment de la República amb un gran concert a la plaça de toros de Palma, juntament amb l’Orfeó Republicà, el de La Protectora i la banda de música.
Organitzat en forma de societat -fou presidit molts anys pel regionalista Antoni Quintana-. Es dissolgué el 1936.
Olària, Anna Maria *
Nom artístic de la cantant valenciana Anna Maria Garcia i Romero (1931- ).
Nins Blauets, Escolania dels *
(Illes Balears)
Altre nom de l’Escolania dels Nins Blauets, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet).
Nino Bravo
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 3 agost 1944 – Villarrubio, Conca, 16 abril 1973)
(Lluís Manuel Ferri i Llopis) Cantant melòdic. Començà en la música cantant en valencià i després amb els grups Los Hispánicos i Los Supersón. Debutà en solitari el 1969 i aviat s’obrí camí gràcies a una poderosa i matisada veu i a la força de la seva interpretació.
Durant la seva curta, però prometedora, carrera només edità tres discs, tot deixant cançons tan conegudes com Libre, Un beso y una flor i Noelia, amb versions posteriors d’altres artistes.
Va morir en un accident de trànsit.
Montón i Corts, Antoni *
Nom real del cantant valencià, més conegut pel pseudònim d’Antoni Cortis (1891-1952).
Micalet, El -coral-
(València, 21 agost 1905 – )
Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.
Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.
El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.
Enllaç web: El Micalet
Mateu i Nicolau, Francesc
(Palma de Mallorca, 4 maig 1847 – 19 maig 1913)
Cantant. El 1869 debutà al Teatre Principal de Palma de Mallorca amb Linda di Chamonnix, de Donizetti. A partir del 1871 adoptà el pseudònim de Francesc Uetam.
Després d’actuar arreu dels Països Catalans, es presentà al Teatre Imperial de Petersburg (1877) on tingué el seu llançament internacional. Es retirà el 1903.
Llorens i Robles, Carles
(València, 4 novembre 1816 – Cartagena, Múrcia, 8 setembre 1862)
Músic. Fill del tenor Carles Llorens. Fou músic de diferents registres a partir del 1840.
Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro (1850) i les sarsueles Federico II el Grande (1853) i Por balcones y ventanas (1867). És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa.
Llàcer i Rodrigo, Maria
(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)
Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.
S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.
Dades dels Països Catalans 