(València, 1862 – Nova York, EUA, segle XX)
Cantant. Actuà sovint ací i a l’estranger i aconseguí bons èxits. Fou professor al Conservatori de Música i Declamació de Madrid.
Anà després a Nova York. S’hi establí i fou professor de cant.
(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)
Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.
La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.
(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)
Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.
El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.
El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)
Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.
A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.
(Alacant, 16 maig 1891 – Burjassot, Horta, 14 setembre 1970)
Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar i Ros. Aconseguí èxits remarcables.
És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Lauri Volpi.
Soprano de la Franja de Ponent, més coneguda per Elvira d’Hidalgo (1892-1980).
Nom artístic del músic català Joaquim Portet i Serdà (1957- ).
(València, 1874 – Madrid, 26 novembre 1965)
Cantatriu. Fou una figura molt remarcable en el camp de la sarsuela, en el qual aconseguí una gran popularitat.
(València, 13 desembre 1906 – Madrid, 12 desembre 1990)
(Concha Piquer) Cantant i actriu. Debutà a València en 1922. Després d’actuar als EUA, anà a diversos països d’Amèrica del Sud. El 1927 tornà a Espanya.
Entre les pel·lícules que interpretà cal destacar El negro que tenia el alma blanca (1927), de B. Perojo, La Dolores (1939), de F. Rey, i Filigrana (1949), de Lluís Marquina.
Es retirà el 1957, després d’haver popularitzat cançons com Tatuaje, Ojos verdes i Lola Puñales.
(Onda, Plana Baixa, 1937 – )
Cantant. Era teixidor d’ofici. Estudià a Onda i, des del 1957, a Barcelona. Es presentà al públic amb Marina, ja amb bon èxit.
Dades dels Països Catalans 