Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.
Fontsanta, la -Mallorca-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Campos
Covetes, ses
Caseria de la marina, vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del segle XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos, Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina.
Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma de Mallorca.
Can Mandana
Urbanització de la costa meridional, a l’oest de sa Ràpita.
Caffaro i Jaume, Pere
(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)
Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.
Conreà especialment el retrat i la natura morta.
Banys de Sant Joan, es
Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.
És l’única manifestació de termalisme en tota l’illa.
L’aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.
Ballester i Mas, Julià
(Campos, Mallorca, 24 gener 1750 – Sevilla, Andalusia, 14 octubre 1800)
Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto.
Fou tresorer i administrador de l’arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l’esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla.
Ballester, Joan
(Campos, Mallorca, 1305/06 – Palma de Mallorca, 30 setembre 1374)
Teòleg i general dels carmelites. Anà a París, on estudià (1348) les Sentències i Sagrada Escriptura.
L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus; convocà els capítols generals de Trèveris (1362), de Montealbano (Llombardia, 1366), de Montpeller (1369), on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença (1372).
Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum. És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels.
És un dels personatges citats per Anselm Turmeda en les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques.
Campos (Mallorca Migjorn)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 149,69 km2, 32 m alt, 9.765 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial situada entre les marines de Llucmajor i Santanyí, al sud-est de Palma de Mallorca.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers); una part de regadiu (farratges), que aprofita les aigües freàtiques, i la ramaderia (bestiar boví, porcí i aviram), força desenvolupades, complementades per la indústria agropecuària i un turisme en expansió. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és situada al fons de la plana, conserva cinc torres de defensa del segle XVI; l’església parroquial de Sant Julià, també del segle XVI, va ser reformada al XIX. Al sud de la vila hi ha l’antiga parròquia i el santuari de Sant Blai, d’estil gòtic.
Dins el terme hi ha, a més, les caseries de sa Ràpita, de ses Covetes, des Palmer (on es troba el balneari dels Banys de Sant Joan, d’aigües clorurosòdiques) i de sa Sorda, i la urbanització de Can Mandana, així com nombroses possessions.
Enllaç web: Ajuntament
Alzina, Joan -franciscà-
(Muro de Mallorca, Mallorca, 1588 – Campos, Mallorca, 1646)
Religiós franciscà. Tingué fama de sant i, a la fi del segle XVII, fou obert un procés per estudiar els fonaments de les virtuts que li eren atribuïdes.
Alqueria Roja, s’
Caseriu i antiga possessió, situat a l’oest de la vila.
Era una finca parcel·lada a partir del segle XVI; el 1789 havia esdevingut ja una petita agrupació de sis cases.
Dades dels Països Catalans 