Elevació muntanyosa (249 m alt), al nord de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu.
Pedrera, muntanya de la -Camp de Morvedre-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Camp de Morvedre
Pas de les Egües, gola del
Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l’Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l’Estany.
Palmosa
Partida, a l’esquerra del Palància (nord-oest del terme), regada per la sèquia de Palmosa.
Palància, el
(Alt Palància / Camp de Morvedre)
(ant: riu de Sogorb o de Morvedre) Riu, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia. Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla.
El seu curs, amb una direcció general oest-nord-oest – est-sud-est, forma l’eix de les dues comarques. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet d’En Berenguer.
Té un cabal de 2,22 m3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent.
La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’oest, de les serres d’Espina i d’Espadà al nord, de les d’Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l’Àguila i Portaceli al sud. Els seus afluents són curts i torrencials.
La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d’altres de menors) a l’Alt Palància, i l’horta de Morvedre al Camp de Morvedre.
El seu nom actual li fou re-introduït pels humanistes i geògrafs a mitjan segle XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.
Oronet, coll de l’
(o de la Vinya) Pas (504 m alt) entre les valls del Palància i del barranc de Carraixet, per on passa la carretera de Burjassot a Torres Torres.
Om Negre, l’
Partida, al sector costaner de marjals, al nord del terme.
Museu Arqueològic de Sagunt
(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVIII – )
Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt. És de titularitat estatal i té la gestió transferida a la Generalitat Valenciana.
El primer museu fou fundat per Enric Pals i Navarro entre el 1787 i el 1792 per posar les inscripcions ibèriques i romanes de la ciutat. Ha sofert diversos trasllats.
Reuneix troballes arqueològiques saguntines des de l’eneolític fins a l’edat mitjana. La part més interessant són les col·leccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia.
Morvedre, sèquia major de
Canal principal de regadiu de la comarca, que pren l’aigua del Palància a l’assut de l’Algar (on desemboca actualment, a través d’un sifó, una conducció d’aigua provinent de Sot de Ferrer, per tal d’assegurar el cabal) i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella, on el travessa pel vell aqüeducte dels Arcs.
En arribar a la riba dreta es deriven les sèquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa. Prop d’en Petrés se’n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó. La sèquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet d’En Berenguer, després d’un recorregut de 25 km.
Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes.
Morvedre -Sagunt-
Nom antic (visigòtic) i tradicional, fins al 1868, de la ciutat de Sagunt.
Montíver
Partida, a l’esquerra del Palància, al límit amb el terme de Canet d’en Berenguer. És regada per la sèquia de Montíver, fillola de la sèquia major de Morvedre.
Hi ha restes d’una vil·la romana.
Dades dels Països Catalans 