Arxiu d'etiquetes: Bunyola

Villalonga i Pons, Miquel

(Palma de Mallorca, 27 setembre 1899 – Bunyola, Mallorca, 7 juny 1946)

Escriptor i militar. Germà de Llorenç.

A la seva mort prematura havia publicat ja una novel·la notable, escrita en castellà, titulada Miss Giacomini (1941), també escriví El tonto discreto (1944) i una Autobiografía (1947).

Sóller, coll de

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Depressió de la serra d’Alfàbia, per on passa la carretera de Palma a Sóller.

Ripoll i Arbós, Lluís

(Palma de Mallorca, 29 agost 1913 – Bunyola, Mallorca, 17 octubre 2000)

Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover.

Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets “Panorama Balear”, les reproduccions de premsa (“L’Ignorància”, “La Roqueta”) i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX (Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina.

Rei Sanxo, caseta del

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l’oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del segle XIV perquè hi residís l’infant Sanç (després Sanç I), afectat d’asma.

Consta de diversos cossos i és coneguda també per l’obra del Teix.

Raixa -possessió-

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió. D’origen musulmà, Jaume I el Conqueridor la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620.

El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de col·leccionisme (làpides, estàtues, columnes, etc), així com importants pintures, col·leccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa.

La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de les vil·les italianes. Hi treballaren els escultors Pasqual Cortès i Lluís Melis i els tracistes Giovanni Tribelli i Francesco Lazzarini. L’estany, de presumible origen musulmà, és considerat el dipòsit artificial d’aigua més gran de l’illa (98 m de llarg, 18 d’ample i 7 de fons).

Dels Despuig la possessió passà a la família Jaume (1906) que, en adquirir-la, posà a la venda les col·leccions del museu que foren adquirides per l’ajuntament de Palma de Mallorca i traslladades al castell de Bellver, on són exposades.

A la dècada del 1980 la possessió fou catalogada com a bé d’interès cultural i l’any 2002 Raixa fou adquirida pel Consell Insular de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient, i aquest inicià obres de rehabilitació de la casa i els jardins. Hom projectà establir-hi un centre mediambiental. El setembre de 2009 els jardins foren reoberts al públic.

Fàtima, puig de na -Mallorca-

(Bunyola / Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Cim (650 m) de la serra de Tramuntana, termenal dels dos municipis.

Evinent i Muntaner, Rafael

(Bunyola, Mallorca, 1726 – Palma de Mallorca, 1814)

Metge. Fou el primer censor de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1789). Catedràtic de la universitat mallorquina, corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, membre de la Societat Econòmica i de diverses corporacions científiques.

És autor de diverses obres professionals, com Proyecto de los hospitales, Instrucción sobre la máquina fumigatoria y el modo de socorrer a los muertos asfíticos (1779) i Manual de las operaciones de cirugía.

Colom i Mateu, Miquel

(Bunyola, Mallorca, 21 octubre 1900 – Palma de Mallorca, 30 juny 1999)

Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l’ensenyament.

Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l’edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982).

Batle i Amengual, Bernat

(Orient, Mallorca, 6 gener 1860 – es Pont d’Inca, Mallorca, 7 desembre 1945)

(o Bal·le)  Escriptor. Prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València.

Publicà Agranadures, espigolaies i axarmins (1899), Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins (1899), Diccionari de sinònims mallorquins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899), En Pepito Carabassa (1900) i Nociones de Historia Sagrada (1916).

És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Fou col·laborador de l’almanac “El Felanigense”.

Barcelona -Mallorca-

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió.