Arxiu d'etiquetes: Bunyola

Bunyola (Mallorca Tramuntana)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscs de pins i d’alzines.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d’oli. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca.

La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Mateu, barroca (segle XVIII), on hi ha la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Neu (segle XIV).

Enllaç web: Ajuntament

Arrom, s’

1 Resposta

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió. Al sector del terme situat al vessant septentrional de la serra d’Alfàbia, sobre mateix de la ciutat de Sóller.

Alfàbia

2 Respostes

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió, al peu de la serra d’Alfàbia.

Hi ha els interessants jardins d’Alfàbia, declarats “jardins artístics” el 1954, que són un exemple de diferents estils -àrab, italià i anglès-, i se’n destaquen els jocs d’aigua.

Molina i Alberó, Frederic

(Barcelona, 1905 – Bunyola, Mallorca, 1981)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Ha viatjat molt per Europa, Amèrica i el nord d’Àfrica, tot celebrant amb èxit diverses exposicions.

Té obres al Museu de Santa Maria de Ripoll.

Homar i Mezquida, Gaspar

Deixa un comentari

(Bunyola, Mallorca, 11 setembre 1870 – Barcelona, 5 gener 1953)

Moblista i decorador. Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893. Els seus mobles, al principi d’inspiració goticista, ocuparen després un lloc molt important en la decoració modernista, estil que conreà fins el 1918. Moltes cases barcelonines foren decorades per ell (casa Lleó-Morera, 1904).

Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant col·laboració amb el dibuixant Josep Pey. Des del 1918 es dedicà a la producció convencional. Sobresortí també com a mosaïcista.

A ell és deuen un bon nombre i varietat de llums de metall. Participà en exposicions a Londres, Madrid, Barcelona, Saragossa i París i fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Venècia (1908).