Arxiu d'etiquetes: boscs

Roca d’Albera, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)

(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.

El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.

Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.

Boixavila, bosc de

2 Respostes

(Fenollet / Rebollet / Virà, Fenolleda)

Gran superfície forestal, entre els tres municipis. En part a la Vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.

La riera de Boixavila, que neix al vessant oriental del roc de Boixavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera del riu de Matassa.

Berganui

4 Respostes

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui.

L’església de Sant Agustí (segle XII), sufragània de la d’Areny, és romànica.

Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya)

3 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012)

(o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne) Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l’esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n’Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau).

Conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030; conserva el notable retaule de la Mare de Déu de la Llet, de Jaume Serra.

Bèrcol, bosc del

1 Resposta

(Rosselló)

Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre), que s’estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol, d’Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844.

Al segle XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l’antiga superfície forestal fou coberta de vinya.

Montboló (Vallespir)

4 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,98 km2, 576 m alt, 186 hab (2012)

Situat a l’esquerra del Tec, que constitueix el límit meridional del terme, i drenat per diversos afluents seus, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample, al peu del roc Redon. El terreny és accidentat pels Aspres i en gran part boscat (bosc de Montboló).

L’agricultura (conreus de vinya, arbres fruiters, cereals i, sobretot, pastures i farratges) i la ramaderia (bestiar oví i cabrum) són migrades. L’economia es manté en part gràcies a l’existència del sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres de vacances.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, en part fortificada, de nau única i dos absis i flanquejada per dos campanars quadrats. El 1033 fou donat pel comte Guillem I de Besalú al monestir de Santa Maria d’Arles.

Dins el terme hi ha nombrosos masos i cortals dispersos.

Jújols (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,11 km2, 975 m alt, 47 hab (2012)

Situat a l’esquerra de la vall de la Tet, al Conflent mitjà, al vessant sud del massís de Madres. El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda.

Conreus de pastures i farratges, amb petites àrees de vinya i d’hortalisses. Ramaderia bovina. Tallers artesanals. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha anat disminuint durant tot el segle XX fins arribar gairebé al despoblament, si bé darrerament s’ha estancat.

El poble és situat al sud del terme, dalt un serrat; destaca l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (segle XI), que conté una marededéu de fusta del segle XIII.

Font-romeu (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 29,60 km2, 1.800 m alt, 1.843 hab (2012)

(o Font-romeu, Odelló i Vià)  Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l’alta vall del riu d’Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc (bosc de Font-romeu).

El terme té l’origen en el famós santuari de Font-romeu, edifici bastit al segle XVII sobre la capella primitiva, prop de la font considerada miraculosa, que de temps molt antics ha atret pelegrins, on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu de Font-romeu, del segle XIII, i l’altar major és un notable retaule de Josep Sunyer.

L’agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d’hivern, el turisme i l’estiueig i que a l’estiu arriba a multiplicar per deu la seva població.

Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha els pobles de Vià i d’Odelló de Cerdanya, el luxós Grand Hôtel (1914), el Centre Francès d’Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d’Europa, construït pel Centre de Recerca Científica. L’aire, sec, de l’indret hi ha permès la creació d’un Centre de Recerca Astronòmica.

Cervera de la Marenda (Rosselló)

14 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Balaig, vall de

1 Resposta

(Conflent)

Capçalera de la ribera de Taurinyà, sota la pica del Canigó, al llarg de la qual passa la carretera forestal que condueix a l’avetar de Balaig i al refugi dels Cortalets, més amunt de l’estany de Balaig.