Arxiu d'etiquetes: bisbat Elna

Castellnou, Udalgar (I) de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle X – segle XI)

Arxiprest d’Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022).

Fou el principal col·laborador del bisbe d’Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l’abat Oliba de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d’Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Pau i Treva de Déu (1027).

Castellnou, Guillem (I) de

4 Respostes

(Catalunya Nord, segle XI)

Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar (II) com a ardiaca d’Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar de Castellnou (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem.

El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge.

Berenguer -bisbe Elna, v1019/v1031-

6 Respostes

(Rosselló, segle X – després 1027)

Bisbe d’Elna (vers 1019-vers 1031). Fill de Sendred de Gurb. El 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba.

Pelegrí a Terra Santa (vers 1026), deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.

Batlle, Berenguer

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Basan de Flamenville, Jean-Hervieuse de

Deixa un comentari

(Normandia, França, 1660 – Perpinyà, 1721)

Bisbe d’Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots.

Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).

Artau -bisbe Elna, 1087/96-

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XI – 1096)

Bisbe d’Elna (1087-96). Bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.

Col·laborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes (1096) presidit per Urbà II.

Vilallonga, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Elna ?, Rosselló, segle XIII)

Prelat i monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.

El 1209 fou nomenat bisbe d’Elna, càrrec que anys després ocuparien, successivament, dos abats pobletans.

Sunyer d’Empúries -bisbe Elna, s. X-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – 977)

Monjo de Cuixà i bisbe d’Elna (968-977). Era fill de Jofre I d’Empúries-Rosselló. És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans. Així, el 950 era a Roma on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny. Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català.

L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis. Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort de Lluís IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell i els seus acompanyants.

Hom pot formular la hipòtesi d’identitat d’aquest monjo, tan influent, amb Sunyer, fill del comte Gausfré del Rosselló, que fou bisbe d’Elna del 968 al 977.

Rich, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV – Perpinyà, 1535)

Prelat. Era bisbe d’Elna (1534-35). Mig any abans de morir reuní tots els clergues diocesans per fixar l’import del dret de fogatge exigit als eclesiàstics per l’emperador Carles I de Catalunya.

Ramon -bisbe Elna, s. XII/1202-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Rosselló, 1202)

Bisbe d’Elna. És excel·lent la lauda del seu sepulcre, obra de Ramon de Bianya.