Arxiu d'etiquetes: bibliòfils/es

Ximeno i Sorlí, Vicent

4 Respostes

(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)

Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.

Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.

Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).

Vidal, Pere -historiador-

2 Respostes

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 21 març 1848 – Perpinyà, 13 setembre 1929)

Historiador i bibliògraf. Estudià a Carcassona i a París. Sots-bibliotecari de Perpinyà des del 1876 i bibliotecari des del 1880. El 1883 prengué part en les festes celebrades a Banyuls, Elna i Perpinyà en homenatge als poetes catalans; assistí diverses vegades als jocs florals de Barcelona.

Especialitzat en història rossellonesa, en especial en l’època de la Revolució Francesa, publicà Histoire de la Révolution Française dans le département des Pyrénées Orientales (1885-89), L’an 93 en Roussillon (1897), sobre l’època medieval, Louis XI, Jean II et la Révolution Catalane du XVème siècle (1903), Documents sur la langue catalane des ancients comtés de Roussillon et de Cerdagne (1311-1380) (vers 1928).

Les seves obres més importants són la Historie de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu’au traité des Pyrénées (1897) i la Histoire du Roussillon (1923). S’interessà també pel folklore rossellonès: Cançoner català de Rosselló i de Cerdanya (1885-88), Recueil de goigs et cantiques roussillonais (1886) i Goigs des ous (1888). Publicà el Catalogue des incunables de la bibliothèque publique de la ville de Perpignan (1897), i, juntament amb J. Calmette, una Bibliographie roussillonnaise (1906).

Torres i Belda, Josep Maria

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 26 febrer 1833 – València, 5 març 1884)

Arxiver i bibliògraf. Llicenciat en dret a la Universitat de València, el 1860 va obtenir el títol d’arxiver a l’Escola Superior de Diplomàcia. Fou bibliotecari de la universitat valenciana i col·laborà a la “Revista de Valencia” i “Las Provincias”.

Li foren premiats els estudis: Memoria sobre la introducción de la imprenta en Valencia i Reseña histórico-crítica de los principales monumentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia.

Societat Bibliogràfica Valenciana

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1969 – )

(BIBLIOVASA)  Societat. Constituïda amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta.

Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres.

L’any 1994 és va crear a València la Societat Bibliogràfica Valenciana “Jerònima Galés”.

Simon i Delitala, Mateu Lluís

3 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 21 setembre 1761 – París, França, 10 maig 1816)

Jurisconsult, polític i bibliòfil. Fill de Bartomeu Simon i germà de Domènec i de Joan Francesc. Expulsat temporalment de Sardenya per l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou acusat també de col·laborar amb els jacobins francesos.

Declarat bonapartista, després d’anar a París, fou nomenat procurador imperial al tribunal de Savona i conseller (1812) de la cort de Gènova; presidí també cort especial de Parma, i el 1814 es naturalitzà francès.

Escriví alguns tractats (De origine immutatis ecclesiarum, 1787) i estudis històrics, com Notizie storiche sui viaggi dei papi in Francia (1805) i Giornale storico di Cagliari. Pòstumament, li han estat publicats també Mémoirepour Napoléon (1967) i Sardegne durante la Rivoluzione Francese (1974). Escriví poesia en català.

Simon i Delitala, Joan Francesc

3 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 1762 – 1819)

Teòleg i bibliòfil. Fill de Bartomeu Simon i germà de Domènec i de Mateu Lluís. Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia (1784). Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea (1787), protonotari apostòlic (1790), consultor canonista del rei Víctor Amadeu III (1793) i director del Col·legi dels Nobles, de Càller (1794).

Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència. Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies. Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme (1797).

Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una Descrizione della Grotta di Porto Conte. Publicà diverses memòries eclesiàstiques, oracions, epístoles, així com assaigs i apunts.

Serrano i Morales, Josep Enric

1 Resposta

(Algesires, Andalusia, 1851 – València, 17 febrer 1908)

Erudit i bibliòfil. Delegat regi d’ensenyament primari, era membre de diverses entitats, com ara l’Acadèmia de Sant Carles i Lo Rat Penat. Va escriure en diversos periòdics i reuní una biblioteca molt important (12.000 volums i diversos documents), que llegà a l’ajuntament valencià.

Entre els seus treballs excel·leix Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 (1898).

Salvà i Mallén, Pere

1 Resposta

(València, 1811 – 1870)

Llibreter i bibliògraf. Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili (1824) i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París. El 1847 retornà definitivament a València, on heretà (1849) la instal·lada allà.

Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá (1872), una bona part del qual fou obra seva.

Rodrigues, Josep

4 Respostes

(València, 1630 – 1703)

Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable.

És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d’autors valencians. També publicà sermons.

Pons i Boigues, Francesc

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 3 novembre 1861 – 6 setembre 1899)

Bibliògraf i arabista. D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid (1885). El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid.

La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles (1897). Des del 1887, publicà regularment articles sobre la història del País Valencià a la revista valenciana “El Archivo”.

Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra d’Ibn Tufayl, Hayy ibn Yaqzän (1900).