Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el tossal de la Creueta (2.068 m alt), a l’est, i el cim de pla Beget (2.031 m), a l’oest.
Hi passa la pista de Castellar de N’Hug a la Molina.
(Berguedà)
Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre.
(Alt Urgell / Berguedà)
Cim (2.173 m alt) de la serra que separa la vall de Josa de la de l’aigua de Valls, damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol.
(Berguedà)
Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l’alçada de la presa és de 102 m.
És aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.
(Berguedà)
Alineació muntanyosa (1.486 m alt) de la comarca, contrafort sud-oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls del riu Demetge i del torrent de les Garrigues.
(Berguedà)
Alineació muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s’estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic.
L’altitud màxima l’assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m.
S’hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del segle XI.
Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Mergançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).
(Berguedà)
Serra interior del Prepirineu oriental, al límit amb el Solsonès.
És un massís mesozoic situat entre la serra de Cadí i la depressió central, separat del Pedraforca pel coll de la Trapa i dels rasos de Peguera pel pla de les Torres.
Assoleix els 2.327 m al pic de la Gallina Pelada o Llitzet, els 2.271 m al Voltor.
És capçal de l’aigua d’Ora, afluent del Cardener.
(Berguedà)
(o riu de Metge) Riu de la comarca, afluent dretà del Llobregat.
Format al vessant oriental del coll de la creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu col·lector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret.
(Berguedà)
Serra de l’alt Berguedà, que recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals (serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra), mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau.
Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa.
Dades dels Països Catalans 