Arxiu d'etiquetes: barris

Pedret -Girona-

(Girona, Gironès)

Raval de la ciutat, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-occidental de Montjuïc.

Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França. Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar. Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de llebrosos de Sant Llàtzer (segle XII).

Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins, i que, sobretot el segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca.

A la segona meitat del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica de paper continu L’Aurora.

Pedralbes -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial, dins l’antic terme de Sarrià, que n’ocupa l’extrem occidental, entre el límit de Vallvidrera, el municipi d’Esplugues de Llobregat, el nucli de Sarrià i la Diagonal.

S’ha format entorn de l’antic monestir de clarisses, fundat al segle XIV per la reina Elisenda de Montcada.

És un barri eminentment residencial, i modernament és conegut per la revaloració del monestir i pel palau reial, construït per la ciutat per a Alfons XIII.

S’hi han establert diversos centres d’ensenyament, clíniques i bona part de la ciutat universitària.

Pau, la -Barcelonès-

(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri residencial de treballadors, al límit dels dos termes, al sud del carrer de Guipúscoa.

Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d’habitatges de gran alçada, prevists per a albergar uns 15.000 h. Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966.

És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector.

Parròquia de Ripoll, la

(Ripoll, Ripollès)

Antic municipi (o les Masies de Ripoll, hist: Fontfreda de Ter), a la confluència del Ter amb el Freser.

Es creà a partir de mitjan segle XVIII amb les pagesies que es consideraven sotmeses a la jurisdicció reial, que s’estenien per la jurisdicció de l’antiga parròquia de Sant Pere de Ripoll i de sufragànies seves, com Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona (actualment ambdues d’Ogassa) i Sant Bernabé de les Tenes; més tard se li uní la parròquia de Llaés.

La capitalitat del municipi radicava en una casa de la plaça del Mercadal de la vila de Ripoll, i a la vora del monestir es localitza la parròquia de Sant Pere, que donà nom al municipi i de la qual depenien bon nombre de les masies.

El municipi comprenia, a més, l’església de Sant Jaume del Barretó o de Montbac, l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, el veïnat de Rama, els antics termes i masies de Balbs, Sanarús, Vilardanó, els santuaris de la Cau i del Puig de la França i les colònies industrials de Santa Maria i Botey.

Palou -Vallès Oriental-

(Granollers, Vallès Oriental)

Antic poble i actual barri (116 m alt), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.

L’antic terme, bàsicament agrícola (cereals i llegums) i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori.

El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103.

El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers. A la fi del segle XIV passà sota la jurisdicció de la corona.

Palau-sacosta

(Girona, Gironès)

Poble (140 m alt), antic municipi (fins al 1962) i actual barri de la ciutat (o Palau de Sant Feliu).

L’antic poble estava centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual hi ha el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera.

Prop del castell, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri jueu.

És una de les zones d’expansió urbanística de la ciutat.

Palau, el -Maresme-

(Mataró, Maresme)

Barri obrer de la ciutat, situat al nord-est del centre urbà, entre la ronda d’Alfons X i el barri dels Molins,

Sorgí amb l’expansió urbana i l’onada immigratòria dels anys 1950.

És urbanitzat i té una gran densitat de població i d’ocupació del sòl.

Palau, el -Berguedà-

(Berguedà)

Nucli antic de la vila de Bagà.

Palau -Alt Empordà-

(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)

Veïnat i santuari (Mare de Déu de Palau), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà.

El santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.

Palà, raval del

(Vacarisses, Vallès Occidental)

Raval, situat a l’antic camí de Terrassa a Monistrol de Montserrat, al sector occidental del terme, prop de l’antic mas de Palà i de l’hostal de Palà.

Modernament hom hi ha creat una urbanització.