(Esplugues de Llobregat, Barcelonès)
Barri de caràcter mixt d’habitatge i industrial, situat al sud-oest del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà a Fogars.
Sorgí durant el primer terç del segle XX en forma d’urbanització i com a centre residencial i d’estiueig burgés i menestral. Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Barri, a la dreta del riu de Foix, aigua avall dels Monjos, vora l’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona.
És una zona en expansió degut a l’emplaçament de noves indústries.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques de la ciutat, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.
El 1974 hi residien unes 83 famílies als barracons aixecats el 1964 per l’ajuntament de Barcelona, malgrat el traspàs de gran part de la població d’aquest sector al barri de la Mina.
Actualment han desaparegut les barraques i en el seu lloc hom hi ha construït un nucli de cases barates.
Antiga barriada de pescadors, fundada el 1870 per famílies xineses procedents de les illes Filipines, fou arrasada els anys vint per un temporal i ocupada per població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que hi aixecà noves barraques.
A la postguerra, i sobretot els anys 1960 fou afectat per la immigració fins al punt que el 1970 hi havia uns 4.000 h i unes 800 barraques.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de tipus ciutat-jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre la carretera de l’Arrebassada i l’avinguda del Doctor Andreu, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
Es formà sobretot al començament del segle XX, però la urbanització del sector s’inicià ja el 1866. El 1888 donava nom a un dels cinc districtes de l’antic municipi d’Horta.
Hi resideixen principalment famílies barcelonines de classe mitjana. El 1955 el FAD hi promogué la urbanització del Maduixer.
El nom dels Penitents prové d’uns ermitans que s’havien instal·lat en aquest sector al començament del segle XIX.
Colònia tèxtil de filats de cotó, de la societat Imbert, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló. El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura.
Passà a mans de diversos propietaris; el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter.
(Reus, Baix Camp)
Barri perifèric, a l’oest del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant.
Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis.
(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
(o Padrosa) Urbanització de tipus ciutat-jardí, situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera.
La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys 1920 i continuada vers el 1950.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Sector de la ciutat, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat del barri de barraques de la Bomba.
La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada del 1960.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri mixt d’habitatges i indústria, a l’extrem nord-est del terme (Cornellà de Dalt), damunt l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
La parròquia (Sant Miquel) i l’institut de segon ensenyament són centres d’activitats culturals.
(Matadepera / Terrassa, Vallès Occidental)
Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els dos termes, al primer del qual s’estén, als vessants de la serra, damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes.
Dades dels Països Catalans 