(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del segle XX per l’empresa d’automòbils La Hispano-Suïssa.
Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació.
(Badalona, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat en el sector dit Carig, al nord del centre urbà, del qual és separat per l’autopista de Barcelona a Mataró.
Al començament del segle XX aquest antic veïnat era format per masies i algunes torres d’estiueig dels barcelonins.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu i el Besòs. La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional (antic pla de regadiu), ocupat per indústries i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial.
Es formà els anys 1920 amb torres d’estiueig (una de les quals donà nom al barri), i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris.
El creixement ha estat anàrquic (les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos) i té un gran dèficit d’equipaments. En depenen els barris de les Oliveres i de Can Franquesa. Té un centre social i associació de veïns.
(Tarragona, Tarragonès)
(o barri de Sant Pere) Barri marítim de la ciutat, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar. Té unes 3 ha d’extensió.
En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà (1868) la construcció d’edificis sobre aquests solars. L’arquebisbe Bonet féu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar.
Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix.
Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del barri. Hom ha projectat diversos plans de reforma. Els primers anys del 1990 tenia uns 8.000 h.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, al sud-oest de la ciutat. Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull.
Barri d’autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra civil.
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Antiga colònia tèxtil, situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica.
Des del tancament de la factoria tèxtil (1977), ha perdut gran part de la població. Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu de la Colònia Sedó, vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Enllaç web: Museu de la Colònia Sedó
Barri de la ciutat, sorgit modernament per l’expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià.
Es formà al voltant de l’església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l’edat mitjana s’establí l’aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d’estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s’hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins.
És un barri residencial i s’hi concentren la majoria de grans escoles privades.
