(Girona, Gironès)
Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.
Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.
Pren el nom d’una edificació bastida el 1872.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat.
Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal.
Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrants.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del segle XX per l’empresa d’automòbils La Hispano-Suïssa.
Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació.
(Badalona, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat en el sector dit Carig, al nord del centre urbà, del qual és separat per l’autopista de Barcelona a Mataró.
Al començament del segle XX aquest antic veïnat era format per masies i algunes torres d’estiueig dels barcelonins.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu i el Besòs. La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional (antic pla de regadiu), ocupat per indústries i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial.
Es formà els anys 1920 amb torres d’estiueig (una de les quals donà nom al barri), i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris.
El creixement ha estat anàrquic (les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos) i té un gran dèficit d’equipaments. En depenen els barris de les Oliveres i de Can Franquesa. Té un centre social i associació de veïns.
(Tarragona, Tarragonès)
(o barri de Sant Pere) Barri marítim de la ciutat, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar. Té unes 3 ha d’extensió.
En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà (1868) la construcció d’edificis sobre aquests solars. L’arquebisbe Bonet féu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar.
Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix.
Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del barri. Hom ha projectat diversos plans de reforma. Els primers anys del 1990 tenia uns 8.000 h.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, al sud-oest de la ciutat. Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull.
Barri d’autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra civil.
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Antiga colònia tèxtil, situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica.
Des del tancament de la factoria tèxtil (1977), ha perdut gran part de la població. Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu de la Colònia Sedó, vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Enllaç web: Museu de la Colònia Sedó
Dades dels Països Catalans 