Barri i antic municipi: 1,24 km2, 19 m alt. Incorporat a l’actual el 1965.
Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l’annex d’Alcodar.
L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837.
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 111,09 km2, 177 m alt, 1.016 h (2014)
(cast: Nonaspe) Situat entre el riu d’Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar.
L’agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l’agricultura.
La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l’esquerra del riu hi ha el barri de l’estació de Nonasp.
El terme comprèn, a més, el despoblat de Vilalba.
Enllaç web: Amics de Nonasp
Antic nom d’un dels dos nuclis de la vila, l’anomenat Poble de Dalt o Tarbeneta.
(o Benicalaf) Antic poble i actual districte de la ciutat, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L’església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
Barri popular, situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la seva construcció foren trobades nombroses restes de la ciutat romana (segles I al V), especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum.
Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis. El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant.
L’església primitiva (Sant Joan Baptista) fou edificada a partir del 1889; el 1931 i el 1936 fou totalment destruïda, i l’actual és posterior al 1939. Fou erigida en parròquia el 1915.
(cast: el Babel) Barri i partida rural, situat al sud de la ciutat, davant la platja del Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi ha estat trobades restes d’una ciutat romana.
Al segle XVIII el Baver formava encara un port natural.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Antiga possessió, prop del poble de Can Picafort, a poca distància de la costa. Actualment és subdivideix en son Bauló de Dalt i son Bauló de Baix.
El torrent de son Bauló, que neix prop de Santa Margalida i desemboca a la mar, a l’est de Can Picafort, passa a llevant d’aquest indret.
La platja de son Bauló està urbanitzada amb xalets i hotels.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 35,72 km2, 300 m alt, 1.872 hab (2014)
Situat al límit amb l’Alt Palància, comarca on estava situat l’antic poble (Marines Vell), abandonat per la població després de la riuada del 1957. El nou poble (Marines Nou) va ésser bastit 10 km al sud, al voltant de la masia de la Maimona, entre els municipis de Llíria i d’Olocau.
Actualment agrupa tota la població del municipi, la qual ha augmentat considerablement gràcies als nous recursos econòmics, basats en l’agricultura de regadiu, amb producció de cereals, hortalisses i taronges; també produeix olives, ametlles i garrofers. Àrea comercial de València.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. L’antic poble, a l’esquerra del barranc de Carraixet, ha esdevingut un lloc d’estiueig.
L’antic terme comprenia també els despoblats de l’Olla i de Torres.
Barri de la ciutat, situat a 2 km a l’oest de la ciutat, vora la carretera de Banyeres de Mariola, a l’esquerra del barranc de Barxell.
Veure> les Coves del Batà (barri format per coves).
Dades dels Països Catalans 