Barri industrial, a la vora dreta de l’Anoia.
Carrer dels Molins, el
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: barris
Carolines, les -Alacant-
Barri, al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil. Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment.
Al sector més allunyat (Carolines Altes) fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà.
Carme, el -València-
Barri de la ciutat, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de Valldigna). És centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica) en són els indrets més característics.
Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons, viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent.
L’ampliació de l’avinguda de l’oest comportà la desaparició d’una gran part del barri.
En aquest indret hi havia hagut l’antiga moreria i el barri anomenat de les Dones Pecadrius.
Carbonera, la -Selva-
Barri de la població, a l’esquerra de la riera de Blanes.
Carbonell -Costera-
Caramanxel
Barri al nord de la ciutat, prop de la carretera de València.
Cap de França, el
Barri marítim de la ciutat, al nord del Cabanyal, juntament amb el qual i amb el Canyamelar formà en 1837-97 el municipi del Poble Nou de la Mar.
Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou.
Canyar, el
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Barri i colònia industrial.
Canyamelar, el
Barri marítim de la ciutat, entre el Grau i la sèquia d’en Gasc. L’església parroquial del Roser és obra de 1761-74.
Antic poble de pescadors, el 1837, juntament amb el Cabanyal i el Cap de França, constituí el Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897. Fins a mitjan segle XVIII hom havia conreat canyamels als seus camps.
En ésser construït el primer moll del port (1792) la franja sorrenca s’eixamplà i la població s’estengué notablement.
Canyada dels Pins, la
Barri, al nord-oest de la vila. Situat a l’àrea de petits turons de l’esquerra del Túria, a 110 m d’alt.
Sorgí al segle XIX com a centre d’estiueig. Ha esdevingut un nucli de residència secundària de l’aglomeració valenciana.
Dades dels Països Catalans 